Aquesta va ser una pràctica molt agradable, es tractava de representar o de comentar alguna part del llibre, algún aspecte, que ens haguera paregut interesant o que tinguerem algo que dir i que aportar. Vam disfrutar, algunes representacions dels nostres companys ens van agradar molt, com per exemple la que van realitzar Adrià Marco i Manel Arnau sobre el "zoquete" que dia "Nunca lo conseguire". Hem va agradar principalment, perquè es veu de forma diferent. Pots llegir-ho i gaudir, però molt millor si ho veus representat, i més, per gent que coneixes.
Els meus companys David González, Miquel Cucarella, Manu Pavia i jo vam seleccionar un fragment del llibre per a fer la nostra crítica.
Baix el nostre punt de vista, el que més ens va agradar del llibre i per tant el que volem destacar es situa en el capítol de “Devenir”, subcapítol número 22. En aquest fragment es relata algunes de les vivències que té l’autor al trobar-se amb antics alumnes. Les reaccions d’aquestos son molt satisfactòries per a ell. De una manera o altra, recorden a Daniel Pennac com a professor, això es una molt bona recompensa per ell. Açò vol dir que, malgrat que l’autor va ser un “zoquete” durant la seua escolarització, al final va saber com fer-ho per a influir en els seus alumnes, i d’alguna manera influir en les vides de aquestos. Per a Pennac és un orgull i una satisfacció saber que ha significat algo en la vida dels seus alumnes, que han servit per a algo els seus esforços per a salvar al “zoquete” de la seua classe d’alumnes.
Personalment he viscut en "tercera" persona, vull dir, des de fora, aquestes situacions de trobar-se amb antics alumnes. Ma mare es professora i quan anem pel carrer no hi ha vegada que no la conega ningú, normalment alumnes, mares o pares d'alumnes,... Ella igual (moltes vegades) no els recorda, però sempre hem diu una cosa, per a ella que la recorden és un "honor", això significa algo. La majoria coincideixen al dir que es una cosa que vols que et pase al llarg dels anys. També una cosa que és ben certa, es que els ex-alumnes no et recordarien, o millor dir, no et valorarien, si tu abans no els has valorat a ells. Vol dir, que has significat algo en les seues vides, d'una manera o altra has influït, i es molt gratificant.
Per a finalitzar aquest post, m'agradaria comentar, que he de reconeixer que en un principi no hem feia especial il·lusió en llegir aquest llibre (principalment, perquè no soc molt "lectora" de llibres), però he de dir, que el títol des de que el vaig veure, hem provocava curiositat. I a mesura de que anava llegrir-lo aquesta va ser la paraula que hem va acompanyar "curiositat", fins a que a la fi vaig trobar que era un llibre prou interesant i verdaderment real.
Considere que l'examen corresponent a aquesta lectura, no va ser el millor que he fet, tal volta vaig pensar massa les coses i vaig anar més llunt del que debia, per dir-ho d'alguna manera, no vaig demostrar que m'havia llegit el llibre. Malgrat açò estic satisfeta amb el meu treball, ja que encara que l'examen no siga satisfactori, pense que no es el més important i estic amb total tranquilitat perquè se que m'he llegit el llibre i sobretot, que m'ha aportat molt i m'ha ajudat a entendre la figura del "zoquete", que en tots els llocs es troba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada