dimecres, 30 d’abril del 2014

"MAL DE ESCUELA" Daniel Pennac

CRÍTICA AL FRAGMENT DE “MAL DE ESCUELA” Daniel Pennac

Aquesta va ser una pràctica molt agradable, es tractava de representar o de comentar alguna part del llibre, algún aspecte, que ens haguera paregut interesant o que tinguerem algo que dir i que aportar. Vam disfrutar, algunes representacions dels nostres companys ens van agradar molt, com per exemple la que van realitzar Adrià Marco i Manel Arnau sobre el "zoquete" que dia "Nunca lo conseguire". Hem va agradar principalment, perquè es veu de forma diferent. Pots llegir-ho i gaudir, però molt millor si ho veus representat, i més, per gent que coneixes.

Els meus companys David González, Miquel Cucarella, Manu Pavia i jo vam seleccionar un fragment del llibre per a fer la nostra crítica.

Baix el nostre punt de vista, el que més ens va agradar del llibre i per tant el que volem destacar es situa en el capítol de “Devenir”, subcapítol número 22. En aquest fragment es relata algunes de les vivències que té l’autor al trobar-se amb antics alumnes. Les reaccions d’aquestos son molt satisfactòries per a ell. De una manera o altra, recorden a Daniel Pennac com a professor, això es una molt bona recompensa per ell. Açò vol dir que, malgrat que l’autor va ser un “zoquete” durant la seua escolarització, al final va saber com fer-ho per a influir en els seus alumnes, i d’alguna manera influir en les vides de aquestos. Per a Pennac és un orgull i una satisfacció saber que ha significat algo en la vida dels seus alumnes, que han servit per a algo els seus esforços per a salvar al “zoquete” de la seua classe d’alumnes.

Personalment he viscut en "tercera" persona, vull dir, des de fora, aquestes situacions de trobar-se amb antics alumnes. Ma mare es professora i quan anem pel carrer no hi ha vegada que no la conega ningú, normalment alumnes, mares o pares d'alumnes,... Ella igual (moltes vegades) no els recorda, però sempre hem diu una cosa, per a ella que la recorden és un "honor", això significa algo. La majoria coincideixen al dir que es una cosa que vols que et pase al llarg dels anys. També una cosa que és ben certa, es que els ex-alumnes no et recordarien, o millor dir, no et valorarien, si tu abans no els has valorat a ells. Vol dir, que has significat algo en les seues vides, d'una manera o altra has influït, i es molt gratificant.




Per a finalitzar aquest post, m'agradaria comentar, que he de reconeixer que en un principi no hem feia especial il·lusió en llegir aquest llibre (principalment, perquè no soc molt "lectora" de llibres), però he de dir, que el títol des de que el vaig veure, hem provocava curiositat. I a mesura de que anava llegrir-lo aquesta va ser la paraula que hem va acompanyar "curiositat", fins a que a la fi vaig trobar que era un llibre prou interesant i verdaderment real.

Considere que l'examen corresponent a aquesta lectura, no va ser el millor que he fet, tal volta vaig pensar massa les coses i vaig anar més llunt del que debia, per dir-ho d'alguna manera, no vaig demostrar que m'havia llegit el llibre. Malgrat açò estic satisfeta amb el meu treball, ja que encara que l'examen no siga satisfactori, pense que no es el més important i estic amb total tranquilitat perquè se que m'he llegit el llibre i sobretot, que m'ha aportat molt i m'ha ajudat a entendre la figura del "zoquete", que en tots els llocs es troba.

dimarts, 29 d’abril del 2014

L'educació a través de MAFALDA

L’educació és un tema que sempre està d’actualitat i curiosament mai es té una bona concepció d’ella.

Mafalda va debutar com a tira “Mafalda” a la revista “Primera Plana” en 1964. El seu creador Joaquín Salvador, Quino.

La protagonista del còmic és Mafalda, una xiqueta de sis anys, una personeta molt especial. Es preocupa, en excés, per tot el que passa al seu voltant i per tot arreu del món. No entén que els adults porten el país tan mal i que no intenten posar solucions.

Quino reflexiona a través d’ella del seu entorn, de la situació del món i de les persones que l’habitem. Òbviament l’educació és un dels temes més tractat.

La crítica de Mafalda al sistema i al model educatiu del seu temps no és molt diferent a l’actual, les seues vinyetes es poden aplicar, perfectament al nostre sistema en molts aspectes.

El model d’educació de Mafalda correspon a un nou model tradicional contra la que ella protesta. Un model autoritari, un aprenentatge mecànic i tancat. L’estudiant és un espectador que escolta, rep informació,…on no hi ha lloc per a la reflexió, ni creativitat, l’investigació,…

 Existeixen moltes tires de vinyetes de Mafalda, ens fan riure i al mateix temps pensar en que allò que reivindica ho podem fer nosaltres també.




dilluns, 28 d’abril del 2014

Estan infravalorats els professors?

Sabem que  professors estan infravalorats, son criticats i desprestigiats per gran part de la societat, aço repercuteix en la seua tasca, en la relació amb els pares, amb els  alumnes, ...  Aquest article és  molt interessant. S'entrevista a Martin Romer,  que  és president del sindicat europeu d'educació. És un article actual, del 4 de maig, en ell es tracta les últimes dades de l'informe  PISA i altres  fronts oberts en  l'educació actual. 

Hemos infravalorado a los profesores

diumenge, 27 d’abril del 2014

Educació: Primer escaló de la vida (Assaig de "El valor de educar")

Ací vos deixe l'assaig que vaig realitzar sobre una part de "El valor d'educar" de F.Savater. Un llibre que parla de l'escola i l'entorn que l'envolta, responent o, podriem dir, intentant respondre, a la pregunta: QUÈ ÉS EDUCAR?

L’educació és un concepte que avui en dia, podem afirmar que es troba en un escaló “infravalorat”. Dic escaló perquè l’educació es part important de l’escala de la vida. Una vida en que la persona s’ha d’anar formant com a “ser humà” i anar escalant, poc a poc, passant per tots els escalons, un per un, sense poder anar de dos en dos, ni tampoc poder oblidar o abstindre’t d’un i després tornar arrere. El problema, com bé ens indica F. Savater en el seu llibre “El valor de educar”, es que aquest escaló queda menyspreï’t per gran part, i no li donen la importància que realment té. Aquest, es un tema que comporta un gran interès, ja que la majoria estan equivocats, molt equivocats, tenint aquest pensament. Realment l’educació, com ja hem dit, és un escaló més de la vida, igual d’important que un altre o podríem arriscar-nos a dir que, pot ser, el més important, ja que, és el primer escaló i si no puges aquest, si no el superes, mai podràs arribar als escalons més alts.

Hem de dir que el terme educar, hui per hui, deuria de tindre molta més importància, entre altres raons i demés que ja hem dit, per la crisi econòmica per la qual passem, degut a que si no ens eduquem, no tenim coneixements ni intel·ligència necessària per a treballar, ni tampoc, per tant, per a fer millores en la nostra societat. Així no podrem avançar i pot ser anem a pitjor. Per tot açò no podem deixar la costat la raó per la qual ve donat aquest problema, aquesta controvèrsia. Educar podem dir, que es transmetre coneixements de persona a persona, una que ja sap li ensenya a un altra que encara no tenia eixe coneixement. Dit açò la majoria pensa que tot el mon pot educar, cenyint-nos a questa definició aquestos pensen “si tot el mon pot educar, per què fan que siga una professió?” i la resposta es perquè no tot el mon pot ensenyar-ho tot. Per altra banda, es important que comentem també que educar comporta dues ensenyances: l’ensenyança científica i l’ensenyança moral. Front al debat ha de quedar clar, que l’educació complementa aquestes dues, una sense l’altra no seria educació, la combinació d’aquestes porta a una educació adequada i completa. Aquesta afirmació també ens verifica que la instrucció va lligada a l’educació, ja que per molts coneixements científics que tingues, sense una educació social i cultural es impossible aprofitar i fer servir els teus coneixements. Per últim no podem oblidar-nos d’un factor clau que afecta a l’educació: el temps. Una característica que està molt relacionada. Som conscients que anem a morir, que el temps passa i per això agafem d’un altra manera la nostra vida, el nostre progrés com a persones, la nostra educació.

Després de totes aquestes reflexions, concluim que hem d’acceptar els problemes com un desafiament, amb treball, esforç i educació, obtindrem la recompensa i podrem acabar amb aquesta mala concepció sobre el terme. L’educació consisteix en ensenyar a aprendre, de manera que després puguen aspirar a crear coneixements superiors, o com diria Jaime Balmes “el arte de enseñar a aprender consiste en formar fábricas y no almacenes”.

dijous, 24 d’abril del 2014

Disciplina esportiva, on esta el límit?

De tots es sabut que Xina és un dels països que més campions té de gimnàstica artística. Sabem que tot tipus de gimnàstica comporta una disciplina molt ferma, amb molts sacrifici i renuncia a moltes coses (amics, joventut, família, estudis..). Molts temes preocupants envolten als mètodes tan estrictes emprats. Recordem el problema a la selecció espanyola de gimnàstica rítmica (prohibició de menjar, dietes estrictes) i també d'altres gimnàstiques; però mai podria pensar que es puguera arribar tan lluny com els mètodes de l’escola xinesa de gimnàstica artística. Un dia comentant a casa amb els meus pares va eixir el tema dels sacrificis que tenen que fer els esportistes d’elit i del fet que molts d’ells es queden pel camí i es troben, la majoria, sense estudis, amics i quasi sense joventut.
Vaig buscar informació al respecte i al trobar alguns dels vídeos de l’escola xinesa em vaig estremir del que vaig veure, no podia creure el que veia,… com ploraven, com patien, el tracte que els entrenadors els donaven, ….son tan xicotets… i a més els entrenadors se’ls veia convençuts i orgullosos del que feien. On està el límit?
Vos passe alguns vídeos, sens dubte que no vos deixarà indiferents el que aneu a veure. Sols espere que el que reflexen les imatges i el so haja desaparegut de qualsevol pràctica actual.



Niños chinos, esclavos del deporte
Niños chinos torturados

dimarts, 22 d’abril del 2014

El sistema actual d'educació és anacrònic?

Moltes veus s’alcen afirmant aquesta pregunta.



Està comprovat que el nostre sistema educatiu està malalt d’anacronisme, està desfasat, basat en unes necessitats antigues que no són en absolut les actuals, es segueixen mètodes que no canvien molt dels mètodes que s’utilitzaven fa molt anys. Cregueu que no s’utilitzen els avanços tecnològics que estan al nostre abast? Perquè tenim més informació al nostre ordinador que la que ens poden donar o aconseguir a l’escola (on es suposa que anem a aprendre)?.

El gran problema del nostre sistema front als alumnes, es que s’avorreixen, hi ha una falta de motivació, estem cansats d’escoltar parlar del fracàs escolar, cada vegada hi ha més xiquets amb trastorn d’atenció. Existeix un vídeo on un xiquet explica l’educació i és curiós comprovar que és així.



La solució passa per un canvi, un gran canvi del nostre sistema educatiu. Un canvi on els mètodes arcaics deixaren d’utilitzar-se, on s’empren les noves tecnologies de manera rutinària, que es potèncie tots els aspectes de la formació de l’alumne com a persona, és a dir, que la seua educació siga el més completa possible, una educació oberta al mon. Jo sé que no és fàcil però el que està clar és que aquest sistema ja no funciona, que ho haurà fet en dècades anteriors però hui no es l’adequat.

Vos recomane que mireu aquest video: El paradigma del sistema educatiu



És un vídeo d’un fragment d’una conferencia de Sir Ken Robinson, expert en educació i creativitat, on ens explica oralment amb suport gràfic la necessitat d’un canvi del paradigma de l’educació, està molt interessant.

Sabem que aquesta persona no té la solució però la seua opinió pot ajudar a buscar-la.

Buscant informació sobre el sistema educatiu vaig trobar aquest vídeo de Sir Ken Robinson, em va parèixer diferent a la resta i important el seu contingut, a l'escoltar-lo hem sonava la seua teoria, i en efecte, a revisar les entrades del Tema 2 del blog de l'assignatura, vaig comprovar que aquesta persona era la mateixa que ens va presentar el nostre professor en l'entrada (Dis)embodiment, creativity, intelligence and education. Per tant estaria bé, que relacionarem aquestes dues entrades.

dilluns, 21 d’abril del 2014

L'educació i el cinema

L’educació és un tema que es tracta continuament al cinema de manera directa o indirecta, podem conèixer diferents sistemes d’educació sobretot amb el pas del temps, inclús en el futur. Sabem que tots els xiquets tenen dret a l’educació com es contempla a la declaración dels drets del xiquet, l’educació preocupa a la societat i el cinema ho porta a la pantalla. Existeixen moltes pel·lícules que reflexen estos drets a l’Educació.

Ací tenim una pàgina molt bona on recopila pel·lícules que tracten el tema de la declaració dels drets del xiquet directament. Sense preàmbuls.
El dret a l'educació en el cine

Per altra banda també tenim una infinitat de pel·lícules que la tracten, tal volta, de manera més indirecta però no deixen de ser molt reflexives i crítiques. Ací hi han unes quantes pàgines per si algú està interessat en saber-ne. Jo n'he vist algunes de elles i de veritat, valen la pena, perquè te n'adones que l'educació està relacionada en molts contexts, encara que en principi no ho vegam clar. Tot, absolutament tot, te alguna cosa que veure en l'educació.

Les millors pel·lícules sobre l'educació
Cine i educació
Pel·lícules de professors
Professors com a protagonistes

Més endavant, relacionaré alguna d'elles en el contingut del tema.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Educació

Una vegada finalitzades les entrades respectives al Tema 1 (El Moviment. Introducció Conceptual) al meu blog, m'agradaria fer un post del que jo vaig fer exactament al començar el Tema 2 (L'educació. Introducció conceptual).

A partir de la pregunta del professor, repetida en varies ocasions...: Què és per a vosaltres l'educació? Mai m'havia parat a pensar en això, però el que si que havia vist son moltes frases, moltíssimes frases que parlen de l'educació.
Si busquem en Google la paraula educar apareixen una infinitat que sens dubte ens fan pensar.










Si vos agraden aquestes frases reflexives sobre l'educació ací tenim una pàgina on hi ha moltes més.

dijous, 17 d’abril del 2014

Valoracions dels posters

Aquestes són les valoracions que jo i el meu company David Gonzàlez, vam realitzar dels posters que varen fer els nostres companys. Va ser una pena que nosaltres no vam tindre la oportunitat de fer aquesta activitat i d'elaborar el nostre propi poster. Va ser una activitat, que ens va agradar molt i on crec que molt de nosaltres vam gaudir.

GRUP 1: La belleza de las nalgas femeninas.
Aquest pretenia buscar la evolució que ha tingut la bellesa de les nalgues femenines, al llarg de diferentes èpoques de la historia. Ens ha cridat molt l’atenció el format en que s’ha realitzat aquest poster, siguent aquest un cub, mostrant en cada cara les diferents èpoques. Ens ha aportat una visualització del que era la bellesa de la dona respecte a les seues “nalgues” i com aquesta ha anat canviant tant dràsticament. Tot açò podem dir que ve predeterminat segons la cultura, religions i societat en que es troben.

GRUP 2: Dualisme Antropologic
Aquest també va estar molt treballat amb la presó i la carretera amb els diferents conceptes de Plató. Hem de dir, que no conseguiem trobar la relació de la presó amb la carretera. Com ens va dir Victor, és cert que pareixien dos posters, pero que conjuntament actuaven de manera harmònica. Tot s’ha de dir, que estava molt ben representat, sobretot la presó amb l’home atrapat en la porta d’aquesta. Sens dubte era un dels millors posters que s’hi van realitzar.

GRUP 3: Visiones de la Salud
Aquest póster ens mostra diferents perspectives de la Salud. Hem observat que donada la seua importancia, hi han diferents opinions, i açò tot ve donat per la societat en que vivim. Creguem que li falta alguna representació gràfica per a que el contingut puga enriquir-se més.

GRUP 5: Concepcions Socioculturals
Aquest poster l’hem sabut interpretar. El que ens pretén mostrar són les concepcions del cos i la bellesa al llarg de diferents èpoques i societats, amb una casa, pot ser en una ciutat, una espècie de caseta o cabanya, i per últim un Castell. Amb aquests interpretem els diferents cossos de les diferents societats i èpoques.

GRUP 6: Cada dona un mon
En aquest poster, pot ser hem tirat en falta un poc més de contingut, però la realitat es que s’adequa al que és un poster. Respecte a la seua aportació és molt bona, ja que tratanse d’una mateixa dona i un mateix cos, el concepte d’aquesta variarà en relació al tipus de societat en que es trobe immersa.

GRUP 7: Yo Robot
Els nostres companys han vuigut plasmar en aquest poster, la relació cos-maquina. La idea ens ha agradat molt per que és un tema molt interessant. No obstant això, no han sabut mostrar-nos clarament tot el que volien dir, i no quedaba del tot clar amb la información i elements que ens oferien. Però repetim, que era una idea molt bona.

GRUP 8: Atrapats
Aquest ha sigut un poster que també ens ha agradat molt. La telaraña ha estat molt original, i és una cosa que apareix molt a sovint en la realitat, atrapant-nos com per exemple és el cas de la bellesa. La originalitat del póster, arriba quan eres tu el que deus situar-te en el lloc que creus estar.

GRUP 9: Concepción de los cuerpos
Aquest ens va paréixer poc creatiu, degut al format en que es presentava (un power point). No obstant això, els videos estaven molt bé i adequats al temari que tractaven. Alguns d'ells molt emotius i agradables.

GRUP 10: Dos cuerpos, dos mundos
Pot ser siga aquest un poster molt bo, sols que creguem que probablement, hi havia un excés de text explicatiu, ja que un poster deu resumir en ell mateix tot el que vulguis dir del tema sobre el que has treballat, i per això, aquest aspecte feia que no ens resultara atractiu. Així i tot el concepte estava molt acertat.

GRUP 11: El cuerpo abyecto
El póster de “el cuerpo abyecto”, ha sigut també un dels més destacats. L’espill on et reflexaves va ser molt original ja que era un treball per a que et situares a tu mateixa en un lloc dins del espill. El fet de vore’t reflexat a l’espill t’ajudava en la teua elecció. La teoría del “cuerpo abyecto” baix el nostre punt de vista estava ben explicada, perquè enteniem perfectament el contingut.

GRUP 12: Los problemas del cuerpo vivencial
Aquest ens oferix a simple vista el treball que hi ha darrere d’aquest gran poster, dut a terme pels seus creadors. Ens ha cridat l’atenció la manera en que han elaborat el poster, i com ho han relacionat amb els quatre problemas que redacta A.Frank. Gràcies a aquest poster, hem comprés els 4 problemes del cos vivencial que anomena Frank amb major facilitat.

GRUP 13: Index de Massa Corporal
Pot ser, a aquest poster, li haja faltat una idea més atractiva en quant a presentació. Açò pot ser a que aquest tema va ser un dels ultims que vam tractar en classe. Encara que el tema estava bé, haguera pogut ser un poster més creatiu.

GRUP 14: Violència Simbòlica
Aquest grup, ens ha tractat de mostrar la violencia simbólica, en relació a la diferencia en la indumentaria que utilitzen els esportistes masculins i femenins. Ha sigut una idea que ens ha fet captar la atenció i fixar-nos en el tema. Malgrat que hi havia dos vídeos complementaris, no ens ha aportat cap informació nova sobre aquest, igual no ho hem entés. No obstant això, valorem el treball dels companys verificant tot el que ens ha aportat la informació mostrada en el poster.

GRUP 15: Cànons de Bellesa
En aquest póster podem observar la creativitat amb la que han treballat els nostres companys, convidant a cada persona que analitzava el póster, a agafar un document d’un sobre per a fer una reflexió final. A diferència dels altres pósters, aquest tenia un procés distint, ja que primer observaves el póster i extreies les teues conclusions, i finalment et feien saber la reflexió que havien vuigut provocar amb aquest póster.

GRUP 17: Violència simbólica
Aquest, era el que demanava el professor, un poster. Però era un poster molt pobre en quant a informació. En la nostra opinió, creguem que tenia gran de marge de millora.

GRUP 18: Cuerpo
Aquest poster vivent, ens ha impactat molt. Ens ha agradat per lo atrevit que ha sigut, representant amb el seu propi cos el concepte de “cos”. Hem entés que en un cos poden haver tots els conceptes que s’exposaven.

GRUP 19: Relación cuerpo i sociedad
El tema estava molt bé però l’activitat, va ser poc original, ja que haviem fet la mateixa en clase. Pot ser ens ha aportat, però res nou.


dimarts, 15 d’abril del 2014

Les aparences enganyen, " Habitus"

Les aparences enganyen, no sempre és el que es veu. Ací tenim unes imatges que recolzen el tan popular, creguem veure una cosa però és una altra ben diferent.









Aquestes altres imatges també ens mostren una cosa que no és, son dibuixos que pareixen que estan en moviment. 




Son conceptes on podem relacionar la frase tan típica "les aparences enganyen", però si anem més enllà aquesta frase també li podem donar un altre sentit, i parle del sentit que pot tindre amb relació amb el "habitus"
Per a ampliar un poc més, hem venen a la ment, certes pel·lícules vistes, on aquest concepte es pot veure clarament aplicat.
Estem en una societat plena d’estereotips i d’ idees preconcebudes, i ninguns pares deixarien els seus fills al càrreg d’una persona plena de tatuatges i piercings, en canvi, si en una xica dolça i amb bona aparença, pensem en la protagonista de la pel·lícula: “La mano que mece la cuna”. També pensar en el millor cuidador per a una persona impedida (tetraplègic), no seria una persona que no està preparada, que pertany a un mon totalment diferent, com podem veure en la pel·lícula: “Intocable” (pel·lícula basada en fets reals)


Veiem un vídeo on queda reflexat que les aparences ens poden dur a engany. Observem una persona que per ser diferent a nosaltres pensem que es la perseguida i qui realment era la persona perseguida havia passat pel davant nostre sense alçar cap tipus de sospita. Cal fugir dels estereotips, jutjar quan tenim coneixement del que tenim que jutjar.




dijous, 10 d’abril del 2014

Cos vivencial, infinitat d'exemples

En les entrades anteriors, he volgut comentar i aportar informació sobre el que vam tractar al Tema 1 del "Cos utilitari", però també m'agradaria fer algun post del que vam veure després, el "Cos vivencial".
Aquest últim ens va oferir molts temes a dialogar. Vist des d'aquesta perspectiva, estudiàvem i segons afirma Arthur W. Frank, que la nostra presencia en el món es bàsicament corporal. Tot allò que pensem, sentim i desitgem, absolutament tot, depèn de la nostra presencia corporal en el mon. Ens feiem una sèrie de preguntes per a tractar el tema: 
-Puc predir de forma fiable com va a funcionar el meu cos?
-Tinc un cos o soc un cos?
-Com afecta la nostra corporeïtat compartida a qui som?
-Què vull i com s'expressa eixe desig en el meu cos, amb el meu cos i a través del meu cos?

I per a donar contestació a aquestes preguntes ens adonàvem que hi havia 4 problemes (o per dir-ho d'altra forma, 4 factors, el quals depenien per a poder comprendre la nostra presència corporal) per a determinar açò que ens plantejàvem. 
-El control
-La relació amb el propi cos
-La relació amb els cossos dels altres
-El desig

I en relació a aquests quatre factors o problemes vam arribar, a la vegada, a  quatre "cossos" diferents:

Cos disciplinat: Situacions on el cos necessita autocontrol, per això té molt a vore amb el problema del "control", el qual citàvem abans
Cos especular: El cos té una imatge, la idealitza i intenta convertir-se en eixa imatge. Es completament visual i estarem  parlant de "aparences"
Cos dominant: Quan el cos està dissociat de sí però unit als altres. Observem sensació de fortalesa, de poder, capacitat dominant dels factors que l'envolten...
Cos comunicatiu: Els humans es comuniquen entre ells a través dels cossos. Els cossos s'uneixen en el tacte, en l'expressió facial, en l'actitud gestual,...

I a continuació tres exemples d'esportistes, la mateixa persona, en els quatre "cossos!

GEMMA MENGUAL

MICHAEL PHELPS

RAFA NADAL

Amb aquests muntatges que he fet m'agradaria demostrar que l'exemple de "Cristiano Ronaldo" que ens va posar el professor a classe no es l'únic, sinò que hi  ha una gran quantitat d'exemples al nostre abast. Jo simplement, he buscat en "Mama Google" imatges d'aquests tres esportistes, i no he tingut ningun problema. Si que he de dir, que en exemple de "Cos dominant", he tingut més dubte, si posava o no un bon exemple, ja que depenent de l'esport (si són de contacte o no) tens més possibilitat d'enfrontament o menys amb els contraris. Així i tot baix el meu punt de vista crec, que les imatges que he posat com a "Cos dominant" es poden acceptar. Són imatges de ràbia, força... Però està clar que en esports com fútbol, rugby, es pot veure amb més claritat.

Espere que vos agrade aquest post i que vos servisca, igual que m'ha servit amí per a tindre les idees més clares.

dissabte, 5 d’abril del 2014

Xiquets culturistes abans de nàixer

Germans Stroe: Guilianu i Claudiu

Guilianu i Claudin Stroe, de 7 i 5 anys, son dos germans nascuts en Rumania, però residents en Itàlia. Aquestos xiquets segueixen un programa estricte per a mantindre’s en forma i el pare de les criatures s’encarrega de dirigir-los a diari amb el seu entrenament i a motivar-los. Van començar a alçar peces tan sols amb dos anys, i des de eixe dia, baix la supervisió del seu pare, fan flexions, abdominals, alçament de peces i tot tipus d’exercicis per a adquirir musculatura.

Mentre que alguns encara estan veient els Teletubbies, aquestos xiquets tenen altre tipus d’entreteniment totalment diferent, un entreteniment que els pares els han proposat (per no dir obligat) des de ben menuts i aquestos no han pogut triar. Els progenitors, van substituir els jocs, o més bé dit, la sala de jocs, per una sala de musculació i entrenament dur.

Alguns diuen que el pare tenia la inspiració amb Son Goku, dibuix animat que posseïa una força immensa des de menut que sorprenia a tot el mon. Però el pare per a respondre a totes les critiques (que en son moltes) per oferir aquesta educació als seus fills conta que:

desde que eran niños han venido a verme al gimnasio, así que es lo normal para ellos. No corren ningún peligro, puesto que yo mismo llevo entrenando toda la vida






Richard Sandrak

Richard Sandrak va nàixer en Ucraïna en 1992. També com els germans Stroe a l'edat de dos anys va començar a entrenar amb les indicacions dels seus pares, Pavel Sandrak, campió mundial d'arts marcials, i Lena Sandrak, competidora d'aeròbic. El propòsit d’aquestos era fer del seu fill un dels hòmens més forts del món. I açò va ser el que va condemnar Richard a romandre aïllat del món, dedicant-se exclusivament als seus entrenaments i a seguir una estricta dieta imposada pel seu pare.
Son Pare va ser el seu entrenador però a causa de discrepàncies amb sa mare (la colpejava) va ser condemnat a presó per 3 anys.

Richard tènia prohibit jugar amb joguets i tindre amics com tots els xiquets normals però des que son pare va caure a la presó les regles van canviar i Sandrak va començar a viure mes com un xiquet normal.







De Richard Sandrak no vaig mostrar-vos més informació, vos deixe aquest video perquè, de veritat, al menys a mi, hem posa els pels de punta de veure la infancia que ha tingut aquest xiquet. Mireu-lo val la pena

Documental de la vida de Richard Sandrak

Veient aquest vídeo se’m plantegen moltíssimes preguntes:

-Per què aquestos pares tenen tanta obsessió per fer que els seus fills siguen els mes forts del mon? Què és el que pensen, per a dur-ho endavant?

- Tenen fills o realment volen formar “ninots de fira” o “ninots de escaparate”? Es denunciable?

-Realment cregueu que estos pares, saben el que es millor per als seus fills?

-Cregueu que el fet de inculcar-li des de ben menut una manera de viure, no “tallen” la propia iniciativa del xiquet?

- Si el xiquet arribara un moment que no poguera practicar (per motiu qualsevol) li afectaria psicològicament?


Hi ha qui considera que el que pateixen aquestos xiquets es EXPLOTACIÓ INFANTIL, però d’altres que no ho fan i opinen totalment el contrari com podem veure así.


Vos convide a opinar sobre aquestes sorprenents històries


Informació extreta :
Con ustedes los hermanos stroe: los niños más fuertes del mundo
Los hermanos stroe de 7 y 5 años heredéros de Son Goku
Richard Sandrak

dimecres, 2 d’abril del 2014

Metàfora: Cos Màquina

A partir del concepte de “Cos utilitari” que vam tractar a classe en el tema 1, m’agradaria fer un post utilitzant la metàfora “Cos màquina”, ja que m’ha paregut molt interessant i amb molts aspectes a poder comentar.

Al llarg de la història, han destacat esportistes considerats “extraterrestres” per els resultats aconseguits i per el seu nivell de treball. Hui en dia seguim valorant-los; jo diria que encara més; al saber de les possibilitats tecnològiques i del major coneixement de sistemes d’entrenament específic. Actualment, existeixen esportistes que considerem màquines, màquines per els seus resultats, pel seu treball, per la seua qualitat,… per ser esportistes que destaquen molt per damunt dels demés.

En la web online Univision Deportes podem trobar certs comentaris que fan referència al “Cos màquina”, portant com a títol ¿Hombres o máquinas? Atletas con potencia de RoboCop


L’esport ha superat barreres que en el passat eren inimaginables. La especialització en l’entrenament dels atletes, el recolzament de la tecnologia i la dedicació, han aconseguit que molts esportistes més que persones pareguen sers extraordinaris. Homes i dones pareixen màquines de precisió.

Hi ha una sèrie de “Homes màquina” que son l’exemple clar d’aquesta metàfora:

El jamaiquino Usain Bolt, l’home més ràpid del mon. Durant èpoques estava considerat impossible baixar de 10 segons els 100 metres llisos, però aquest atleta en cada pas en carrera fa 8 peus, més que ningun altre velocista i mou les cames amb major velocitat que qualsevol altre. Actualment la marca mundial es de 9’ 58 segons, cosa que mai haguera pensat una llegenda del seu temps, Jesse Owens. En la següent imatge (Bolt i Owens) es poden observar les diferencies que han dut a Bolt a convertir-se en una “màquina” velocista.


Cristiano Ronaldo, actual jugador del Real Madrid CF, considerat uns dels millor jugadors del mon, destacant per la seua velocitat i potencia, el futbolista més complet físicament. Ronaldo es el jugador que te la arrancada més ràpida i que té la major resistència i els majors salts. Però aquest jugador s’ha anat perfeccionant com home màquina, i amb aquesta imatge ho podem comprovar.


També podem descar a atletes com LeBron James en el basquet, Michael Phelps en la natació, Nadia Comaneci en la gimnasia, Rafael Nadal en el tenis, entre altres de diferents esports, per ser extraordinaris esportistes amb resultats increïbles i inimaginables.

Però no podem oblidar-nos d’un concepte tan essencial i clau per la formació d’aquestes màquines de l’esport com ve a ser: la motivació 

La motivació és important en tots els esportistes, eixa motivació ens pot arribar pels èxits (no sense molt de sacrifici) aconseguit per altres esportistes. Estos vídeos ens demostren el que és capaç de suportar una persona. La màquina esportista no sols és el cos, la ment és més fort.



Per a aquesta motivació trobem frases que mostren a la vegada el concepte “cos/màquina” com per exemple:

“Somos máquinas destructoras de paradigmas y de récords pero también creadoras de sueños y de oportunidades...” (Omar Martínez)

“Sólo una persona puede impedirte llegar muy alto y te mira todos los días... desde el espejo” (Desconocido)

Per últim, m’agradaria també comentar que el voler convertir-se en esportistes màquina pot dur, en alguns casos, la aparició de problemes. Aquestos baix el meu punt de vista son el dopatge i l’obsessió, l’obsessió per voler cada vegada més, i per no trobar mai el límit. 

Amb açò us deixe aquesta pregunta per a reflexionar: 

Considerariem la vigorexia com un extrem, com un límit?