El prinicpi de Responsabilitat

Fa referència a les conseqüències i obligacions que deriven de les accions personals, professionals i socials dels docents. El professorat reconeix la vulnerabilitat de l'alumne i per tant assumix que ha de cuidar eixa debilitat i regular el seu poder d'actuació. L'ètica d'atenció consistix a elevar a categoria moral valors com l'atenció, el respecte i el manteniment de la dignitat humana. Esta ètica sorgix de la interacció, l'efecte i l'empatia que es produïx en les professions assistencials.

El desenvolupament d'aquest principi en ensenyança ha sigut influït per el treball feminista, situant l'amor, l'afecte i la preocupació en el centre d'interès. "Enseñar és un treball d'amor". No obstant això, el professorat també pot ser vulnerable quan les exigències i les condicions de treball li dificulten oferir l'atenció i l'atenció emocional.

- Devís Devís, J. y Pérez Samaniego, V. (2009). La ética profesional en la formación del profesorado de Educación Física, en Martínez Álvarez, L. y Gómez, R. (Eds.): La educación física y el deporte en edad escolar. Un giro reflexivo.Buenos Aires (Argentina): Miño Dávila (pp. 105-123)

Ací tenim un article on el psicòleg José Manuel Bezanilla i la psicòloga Maria Amparo Miranda, parlen de les implicacions i responsabilitats étiques y socials que té un docent en l'actualitat al notre pais.

"Ser docente" Responsabilidad ética y social

També un vídeo de frases (algunes molt encertades) que defineixen el valor de responsabilitat de forma més general, aplicables de igual manera a un docent:

Per altra banda ací tenim un altre molt interesant, que val la pena si volem saber-ne més sobre la responsabilitat en l'educació.

Una frase d'aquesta educadora, que més que a la responsabilitat per part del professor, fa referencia, a la importancia de la responsabilitat en la formació d'una persona com a individuo i la llavor dels pares per a educar-la. Es pot observar la cooperació i el treball comú que fa l'escola i els pares.

"La responsabilitat s'ha d'educar, no es fa amb la maduració", diu l' educadora Clara Darder


Video: Famílies i escola. Educació de la responsabilitat i la llibertat

Mesomorfisme

Mesomorfisme com exercici físic obsessiu: vigorexia

Com ja he comentat a l’entrada de l'ideologia de culte a la primessa, en la societat actual existeix una preocupació pel culte al cos, arribant en alguns casos a ser obsessiva.

Aquest és un problema que afecta a homes i dones, els homes busquen una imatge de potencia i força (mesomorf) i les dones busquen un cos prim i defin it (ectomorf).

El fet de no “veure’s be” afecta a l’autoestima i moltes vegades desencadena en una obsessió per aconseguir un cos perfecte que el mitjans de comunicació ens mostra.

La publicitat, les revistes, la televisió marquen uns canons de cos perfecte que influeixen en la majoria de vides, aquesta ideologia (culte al cos) és, per tant, una de les més actuals en aquesta societat.

En unes entrades anteriors vaig tractar la primesa com culte al cos, en aquesta vull presentar el mesomorfisme com el somni de moltes persones.


Què és el mesomorfisme?

Ideologia de culte al cos, a la musculatura.


Què és cos mesomorf?

Al voltant de 1940, William Sheldon va establir una divisió en tres categories dels tipus de cosos humans, atenent a la seua capacitat d’acumular greix i sintetitzar múscul. Estes tres categories son Ectomorf, Mesomorf i Endomorf.

Ectomorf. Els individus que pertanyen a este tipus somàtic solen ser prims, d’estructura òsea prima i tenen dificultats per a guanyar pes. El seu metabolisme és accelerat

Mesomorf. Els mesomorfs tendeixen a ser musculosos i atlètics per natura. Guanyen músculs amb facilitat i és el tipus somàtic ideal per al culturisme.

Endomorf. Els individus endomorfs tenen tendència al sobrepès: acumulen greix amb facilitat. En quan a la relació amb el culturisme açò es tradueix en que tenen que vigilar molt més la seua dieta i realitzar una major quantitat de treball aeròbic per a mantenir-se baix en greix.


Mesomorfisme com exercici físic obsessiu: vigorexia

Vigorexia també a’anomena dismorfia muscular, un trastorn que es caracteritza per la preocupació obsessiva pel físic i la distorsió de l’esquema corporal.
Aquets desordre emocional o nerviós, és més freqüent en el home que en la dona. La vigorexia fa que qui la pateix percibeix les seues característiques físiques de manera distorsionada.
Les persones que pateixen este transtorn veuen primes i dèbils i realitzen tot tipus d’activitats per a poder aconseguir la musculatura desitjada.






Músculs a l’extrem:
és un documental on es veu del que es capaç una persona per tenir un cos molt musculat

Al buscar informació sobre el tema he trobat que no sols es prenen productes químics per potenciar i accelerar la formació del múscul, sinó que també arriben fins i tot a fer-se cirugia plàstica.

 Implantes de bíceps

Igualitarisme en l'esport

Igualitarisme és una ideologia que sosté que totes les persones deuen ser tractades com iguals i que tenen els mateixos drets, oportunitats o resultats. Consisteix, per tant en considerar a cada ser humà com igual, sense importar la seua raça, religió, sexe, orientació sexual, etc. Altre significat d’igualitarisme es reconèixer les diferencies que existeixen en l’altre sense discriminar-lo per elles.

A l’esport sempre han existit grans discriminacions sexistes, l’esport masculí està més considerat que el femení, a les classes d’EF fa uns anys va començar la lluita contra la falta d’igualtat entre xiquets i xiquetes. Però en l’esport no arriba estes intencions. Em pareix injust el que li va ocórrer a una xiqueta de Novelda (Alacant).

Article: El País
“Una futbolista de 14 años llega a lo más alto... y no le dejan jugar"

Por: EL PAÍS | 05 de junio de 2012

Por Iria Villar
"A sus 14 años, Blanca Ortiz acaba de vivir su fin de semana más triste y emotivo como deportista. Esta chica de Novelda (Alicante) lleva jugando ocho años al fútbol sala con 11 chicos de su edad con los que, además va a la misma clase en el colegio. En la Comunidad Valenciana no existe liga femenina hasta la categoría cadete, razón por la que Blanca es la única niña del equipo infantil de Santa María Magdalena Bateig, un equipo modesto que se clasificó por primera vez para disputar el campeonato de España de fútbol sala el pasado fin de semana. La Federación Española de Fútbol (RFEF) ha vetado su participación.
Contra todo pronóstico, el conjunto de Novelda fue ganando la liga regional, la provincial y la autonómica, todo ello con la presencia de Blanca, capitana del equipo y pieza fundamental del Santa María. La Federación Valenciana permite los equipos mixtos hasta cadete porque no existe una competición femenina para esa edad. Los problemas llegaron con la clasificación para el campeonato nacional, lo que debería ser un premio para los chicos de Novelda, se ha convertido en un trago amargo para Blanca y sus compañeros, ya que la RFEF, recurriendo al reglamento, alega que este campeonato es masculino por lo que Blanca no puede participar, ya que le correspondería hacerlo en el femenino"


Ací tambe tenim un conte d’ història pareguda però amb un altre final:
Iris, la niña futbolista



ALGUNES PEL·LÍCULES QUE TRACTEN EL TEMA IGUALITARISME: 

BILLY ELLIOT, és una pel·lícula que em va agradar molt, mostra els problemes que comporta la intolerància, el No igualitarisme de la societat. Tracta de la història d'un xiquet d'11 anys fill d'un miner, a qui li canvia la vida completament quan un dia interromp la classe de ballet durant la seva classe diària de boxa. Molt aviat es trobarà immers en el ballet, demostrant un talent mai vist i lluitant per un somni que canvia la vida de tots els que estan al seu voltant.


QUIERO SER COMO BECKAM. Els pares d’una xica india volen que siga una convencional xica india, però ella sols vol jugar al fútbol com David Beckham. Un dia, una xica de la seua edat, la convida a unir-se a l’equip de fútbol femení local. Els seus pares no entenen per què juga al fútbol i no vol de estudiar dret i aprendre a cuinar,


Existeix una pel·lícula, “SHE’S THE MAN”. on una xica es fa passar pel seu germà que se’n va de viatge per a entrar a una universitat d’homes a jugar a futbol.

Conseqüències culte a la primesa

"La nueva epidemia del culto al cuerpo: Anorexia, Vigorexia, Bulimia y otros trastornos. Prevención desde la familia y la escuela".

“Esta plaga de la búsqueda de la perfección tiene distintas formas de manifestarse y algunas de ellas difieren notablemente entre sí. Hay trastornos de tipo alimentario como la Anorexia y la Bulimia nerviosas, que vienen de la mano de la denominada "cultura de la delgadez". Otra como la Vigorexia es una obsesión en torno al culto del músculo. La dismorfia corporal conlleva una obsesión reiterada por alguna parte del cuerpo, aunque no exista ningún defecto.”


ARTICLES , VIDEOS INTERESANTS:

Vídeo de Isabelle Caro modelo que patia anorèxia que es va fer famosa per fer publicitat exhibint el seu cos malat d’anorèxia en contra d’esta malaltia.

Isabelle Caro, fallece la modelo anorèxica


Article: Isabelle Caro

Muere la mujer que simbolizó la anorexia más feroz


Video de anorexia extrema, Valeria Levitin:

Extreme Anorexic Speaks Out About the Eating Disorder


Article que ens parla dels perills dels excesos del culte al cos:

Los excesos en la cultura del culto al cuerpo, un peligro para os jóvenes


Llibre:
“CHICAS ALAMBRE”: Llibre que tracta la vida de tres xiques malaltes d’anorèxia extrema, d'ahí el seu nom “alambre”.

He llegit resums i opinions del llibre, son tres històries molt dures que sols llegint unes poques paraules ja et fan estremir, de segur que la seua lectura et fan veure la vida d’una altra manera.

Cal tenir clar quins son els límits, que cos prim no és el mateix que cos sa, que la primesa no és sinònim de bellesa , que no val ” tot” per aconseguir un cos esvelt, que no ens tenim que creure tot el que ens diu la publicitat, que no som esclaus del nostre cos i que és molt millor que ens valorem pel que som, no pel que aparentem ser.

Ideologia: Culte a la primessa

Com a experta en el meu "Grup puzzle", de la ideologia de culte a la primesa m'agradaria compartir-vos un resum molt gràfic de la meua investigació sobre aquesta. 

En primer lloc hem va agradar molt aquest esquema, on reflexa clarament tot el que envolta a aquest pensament.

Existeix una forta obsessió per uns patrons de bellesa i estar prim/a
és uns d’ells. Este culte a la primesa afecta primordialment als adolescent (sobretot xiques) però és extensiu a totes les edats i a tots els nivells socioculturals de la societat.
El cos es considerat com un escaparate, importa l’apariència sobre l’interior. Aquesta visió de cos escaparate està fomentat pels mitjans de comunicación, publicitat que bombardegen amb fermesa a la societat creant uns estereotips on l’estar prim/a és un dels canons de bellesa.
El cos s’idolatra, es vol tenir un cos prim que significa estar sa, esvelt , a la moda i totalment acceptat per la nostra societat. Però eixe culte si es porta a l’extrem comporta uns trastorns provocant malalties com l’anorèxia, bulímia… Estos trastorns de la conducta alimentaria s’han convertit en un greu problema amb greus conseqüències. Cada vegada hi ha major incidència d’estos trastorns amb relació a la imatge corporal associats a l’adolescència.

El culte al cos va unit de manera directa a tres branques que el sostenen: la dieta, d’exercicis físic (gimnàs) i en alguns casos la cirurgia.
Per a representar açò he elaborat un "Triangle al culte de la primessa"

Díptic: Educatiu i NO educatiu

Aquesta activitat va ser un encert, totalment. M'agradaria comentar, ja que estem, que activitats com estes, són les que en realitat ens fan aprendre. Fer aquesta activitat ens ha servit per a entendre de bona manera les diferencies entre lo educatiu i no educatiu. Comparant amb un examen tradicional de la universitat (tipus test), en el que teu estudies, ho "vomites" i al cap dels dies no recordes res, açò son el tipus de treballs que hauriem de fer, i que en realitat son els que ens aporten alguna cosa nova, que permaneixera de segur en els nostre coneixements.

Ací vos deixe el díptic que vam fer jo i el meu company David González. En un primer moment, he de dir, que no ens va eixir massa bé. Mentre el feiem pensavem que ho estavem fent molt bé, però al arribar a classe i comentar els díptics amb altres parelles, ens vam adonar que li faltava molt per millorar. Entre tots vam fer que els nostres díptics estagueren el millor possible. 

Aquest va ser el resultat:

Una mostra més que el moviment és educatiu

Un article, una mostra més que el moviment és educatiu.

Les dances del món

Educación en movimiento: Las Danzas del Mundo

…¿Qué importancia tiene la danza grupal y su aprendizaje en el aula?

"La danza es fundamental para el desarrollo de capacidades musicales, artísticas, creativas y emocionales de alumnos de cualquier edad. Al llevarla al aula contribuye a desarrollar las competencias básicas de la siguiente manera: Incorpora formas de comportamiento que capacitan a los alumnos para convivir en una sociedad cada vez más plural, cooperar y afrontar conflictos, poniéndose en el lugar de otro, aceptando y disfrutando de las diferencias. Esto es fundamental para trabajar la competencia social y ciudadana. En cuanto a la competencia cultural y artística ni que decir tiene que permiten apreciar, comprender y valorar críticamente diferentes manifestaciones culturales y artísticas, utilizarlas como fuente de disfrute y enriquecimiento personal y considerarlas como parte del patrimonio cultural de los pueblos. El trabajo didáctico con las danzas del mundo permite al alumno comprender la sociedad que le rodea a través del conocimiento y la reflexión de las costumbres y tradiciones de otros pueblos, lo cual contribuye a la consecución de la competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. Las danzas del mundo son un medio de comunicación y expresión. A través de ellas se trabaja la perseverancia, autoestima, creatividad, autocrítica o control personal, habilidades relacionadas con la competencia en autonomía e iniciativa personal. También el conocimiento de las danzas del mundo contribuye a desarrollar la competencia digital ya que el alumno tendrá la oportunidad de obtener información en Internet sobre las danzas, los países, etc."

...¿Qué materias y aspectos didácticos se trabajan a través de las danzas del mundo?

"Centrándonos en el currículum que, afortunadamente, incluye las danzas como algo fundamental, las materias que abordan esta temática son la Música, Educación Física, Conocimiento del Medio y, de forma transversal, también aparece la Interculturalidad. Preparar una danza resulta muy interesante cuando se trabaja por proyectos ya que es un elemento motivador, la danza engancha al alumnado y es fundamental para comenzar un proyecto …”

Valor (NO) educatiu del moviment

VALOR EDUCATIU                                                                                  VALOR NO EDUCATIU

1. INTELECTUALISME

                 1. EDUCACIÓ DEL FÍSIC

2. RECREATIU

2. EDUCACIÓ A TRAVÉS DEL FÍSIC

3. UTILITARISME

- Mens sana in corpore sano

-Altres respostes

-Psicomotricitat

Aquesta balança pesa més del costat del valor educatiu que del no-educatiu. Els tres raonaments que defensen el valor no educatiu del moviment, no s’endinsen en el que el moviment i les diferents adaptacions comporten. El moviment es recreatiu, no sempre, però quan ho és al mateix temps hi ha una adaptació a situacions que canvien constantment i que fa pensar a la persona que es mou de quina manera ho te que fer per a millorar eixe moviment per ampliació dels moviments bàsic a més complexes i per tant, s’aconsegueix un pensament racional. Intel·lectualisme, moltes vegades la persona te que traduir en moviment allò que ha après de manera cognitiva i per últim el moviment potser la via per aconseguir una bona forma física (utilitarisme) però sempre està en una constant adaptació als agents canviants (canvis de jugades, canvis de ritme, progressions), aquestes adaptacions fan maurar al alumne en els diferents aspectes del seu desenvolupament (cognitiu, social, físic, emocional…)
A l’altre costat de la balança està el valor educatiu del moviment. Per un costat està que l’educació del físic que comporta un cos sa d’una manera lògica, per l’altre costat està l’educació a través del físic que tenim que destacar la frase mens sana in corpore sano, la consecució d’un desenvolupament de l’aspecte social, emocionals, estètic i per últim destacar que es considera la psicomotricitat la base, el ciment de l’aprenentatge a l’escola. Podem assegurar que el valor educatiu del moviment és molt ampli i que ajuda en la formació integra de l’alumne com a persona, que el permet pensar, aprendre, tenir pensament crític, actuar moralment , apreciar les dimensions estètiques… per tant el moviment té un valor educatiu, sense cap tipus de dubte.

Raonament moral

El moviment és educatiu no sols pel coneixement pràctic sinó també pel d’apreciar les dimensions morals i estètiques; permet que les persones elaboren els seus judicis d’una manera imparcial. Es a dir, estimula a pensar críticament sobre qüestions morals, formular el seus propis judicis i a actuar apropiadament.
Prova d’açò és la reacció d’un xiquet al veure que en mig d’un partit el seu entrenador discuteix amb l’àrbitre i actua d’una manera imparcial desprès de fer un judici .

Article de “Las Provincias. Diario de las Palmas” 

Altres proves del raonament moral:

Moviment - Cos huma

Aquest binomi està més relacionat del que creguem. Abans d'endinsar-nos en la pregunta si es pot educar el moviment, educar en moviment, educar a través del moviment… m’agradaria fer constar la relació entre estos dos conceptes.
El cos humà està quasi sempre en moviment, per tant cos i moviment son dos conceptes plenament relacionats.

“No sólo las muecas en nuestra cara reflejan nuestro estados emocionales, sino que todo el cuerpo realiza diferentes actividades como caminar, correr, brincar, escribir, entre otras tantas que hacemos a diario de manera tan natural, pero nunca nos detenemos a preguntarnos qué tan importante es el movimiento.
Si nos hiciéramos esa pregunta, sabríamos que es más importante de lo que nos podemos imaginar, ya que gracias al movimiento, tanto los animales como los seres humanos realizamos diferentes actividades que nos permiten mantenernos vivos.
¿Sabemos acaso por qué nos movemos?”

El movimiento en el cuerpo humano

Resposta a la diatriba contra l'esport i l'exercici

Al llegir la diatriba contra l’esport i l’exercici que ens va presentar Victor el primer que em va vindre al cap és que el personatge Rigoberto no deuria estar "be del cap", que seria un personatge extremista i molt exagerat. Sabent que era un fragment vaig buscar per llegir una mica més.

El fragment pertany a una obra de Vargas Llosa :
Los cuadernos de Don Rigoberto de Mario Vargas Llosa:

“Rigoberto, un maduro empleado de una compañía de seguros, combate su banal existencia con una rica imaginación que va plasmando en cuadernos. Todo lo que Rigoberto no se atreve a hacer, no se atreve a vivir por sí mismo, sus audacias y aventuras imaginadas, sus deseos ocultos, van quedando reflejados en estas anotaciones que lo distancian cada vez más de su vulgar existencia.”

Rigoberto és un personatge fictici però per tot arreu del mon hi existeixen persones que pensen com ell, persones que no aprecien les aportacions que l’esport i l’exercici fa a la persona. Quan dic açò no sols pense en aconseguir un cos sà, sinó també en altres aspectes de la persona que la ajuden a formar-se com a tal, estic referint-me a l’aspecte social, mental, emotiu,…

Per aquells que pensen com Rigoberto he trobat una resposta que m'ha agradat molt, ja que, opine exactament igual que l'autor.

“ No estoy de acuerdo, en absoluto, con la reflexión o visión sobre el deporte que posee el personaje de la novela de Mario Vargas Llosa. En primer lugar, veo una aberración relacionar la practica de deporte con la imbecilidad o la atrofia del intelecto. Muchos estudios científicos demuestran que con la practica deportiva se refuerzan diversas zonas del cerebro, siendo esta beneficiosa, no solo para el cuerpo, sino tambien para la mente. Además, no creo que la práctica de deporte influya lo mas minimo en crear una mente mansa, que siga a pies juntillas el dogma establecido. Por otra parte, afirmar que los deportistas son capaces de cualquier tipo de acción, si es necesario ilegal o inmoral, con tal de ganar, sin importar si por el camino se llevan a rivales o árbitros, me parece una generalización indebida, y encima de mal gusto.”

Realitzada per Victor Manuel Arnau (2012)

Una pel·lícula que ensenya

Com ja hem comentat, a aquest tema parlàvem dels tipus de docents, tres: que podíem resumir en el pràctic-reflexiu (Visió humanista de la Educació, on es té en compte els resultats i els processos) el tècnic (fondament científic de la seua tasca, separa el mitjos dels fins en l’educació) i l’intel·lectual (noció crítica, opinió ideològic de l’educació) .


 Vaig pensar en una pel·lícula que recordava de feia uns anys on un professor molt especial donava classes d’una manera molt especial. Puc identificar l’ensenyança d’aquell professor con un docent pràctic-reflexiu.

Eixa pel·lícula em va fer valorar un sistema d’ensenyança que jo no coneixia, a més el vaig valorar més per que s’aplicava en una època molt tancada i estricta, però això si valoraven molt a eixe professor. Crec recordar que va ser la primera vegada que veia els efectes del franquísme en la societat, en el dia a dia d’un poble xicotet i a partir d’ahí vaig fer més preguntes sobre el tema. Aquella pel·lícula va ser “La lengua de las mariposas”.

La pel·lícula ens conta la relació d’un xiquet, Moncho i el seu professor. Moncho tenia por d’anar a l’escola, pensava que li pegarien com ho feien de sempre però va descobrir tot un món ple de coses curioses, el seu professor no era com els de l’època. Es va establir una bonica relació entre el xiquet i el seu professor. En la pel·lícula es defèn la llibertat d’expressió, la importància de l’experiència com a mitja d’adquisició de coneixements i el fet que eixos coneixements ajuden a la formació de l’alumne.

Tipus de professors segons els alumnes

Hi havia diferents tipus de docents distingint al docent tècnic, al pràctic reflexiu i al intel·lectual transformador, però els alumnes tenen una altra classificació.
Buscant informació sobre la relació escola-pares vaig trobar aquesta vinyeta que em va fer somriure al llegir-la. Em va fer tornar enrere, als anys d’institut i sense voler estava intentant identificar alguns dels meus professors amb aquesta classificació. Intenteu-ho vosaltres, és divertit.

Relació pares-professors

No és estrany escoltar comentaris pareguts als que apareixen a les vinyetes i sabem que molta gent pensa així.

El pare que demana al professor que realitze tasca que li correspon a ell.








El pare deixa tota la responsabilitat de l’educació del seu fill al professor, delegant en els professors tasca de pares.





L’escola i la família son les dos grans institucions educatives responsables de la formació dels xiquets i per tant, és necessari que família i escola treballen conjunta i cooperativament per a satisfer les necessitats dels alumnes/fills en la seua formació com a persones. Eixa col·laboració és possible si existeix:

1. Clara delimitació dels rols i les responsabilitats.
2. Confiança dels pares en el treball dels professors.
3. Els professors han de reconèixer a la família com els primers educadors.

Sabem que la relació del professor amb els pares ha canviat en els darrers anys, aquesta vinyeta és un reflex clar de la situació actual.

Al blog de Quaderns de pedagogia en l’apartat de reflexions educatives tracten açò de la relació pares-escola abans i ara, pel que conten els majors és una canvi existent, està interessant .

L'educació abans, una mirada en el passat


Un altre article que parla de la relació entre pares i escola. En aquest es realça la importància de la confiança mútua. La confiança es la clau per a poder treballar conjuntament en eixa formació del fill-alumne.

Padres y maestros