Valoracions dels posters

Aquestes són les valoracions que jo i el meu company David Gonzàlez, vam realitzar dels posters que varen fer els nostres companys. Va ser una pena que nosaltres no vam tindre la oportunitat de fer aquesta activitat i d'elaborar el nostre propi poster. Va ser una activitat, que ens va agradar molt i on crec que molt de nosaltres vam gaudir.

GRUP 1: La belleza de las nalgas femeninas.
Aquest pretenia buscar la evolució que ha tingut la bellesa de les nalgues femenines, al llarg de diferentes èpoques de la historia. Ens ha cridat molt l’atenció el format en que s’ha realitzat aquest poster, siguent aquest un cub, mostrant en cada cara les diferents èpoques. Ens ha aportat una visualització del que era la bellesa de la dona respecte a les seues “nalgues” i com aquesta ha anat canviant tant dràsticament. Tot açò podem dir que ve predeterminat segons la cultura, religions i societat en que es troben.

GRUP 2: Dualisme Antropologic
Aquest també va estar molt treballat amb la presó i la carretera amb els diferents conceptes de Plató. Hem de dir, que no conseguiem trobar la relació de la presó amb la carretera. Com ens va dir Victor, és cert que pareixien dos posters, pero que conjuntament actuaven de manera harmònica. Tot s’ha de dir, que estava molt ben representat, sobretot la presó amb l’home atrapat en la porta d’aquesta. Sens dubte era un dels millors posters que s’hi van realitzar.

GRUP 3: Visiones de la Salud
Aquest póster ens mostra diferents perspectives de la Salud. Hem observat que donada la seua importancia, hi han diferents opinions, i açò tot ve donat per la societat en que vivim. Creguem que li falta alguna representació gràfica per a que el contingut puga enriquir-se més.

GRUP 5: Concepcions Socioculturals
Aquest poster l’hem sabut interpretar. El que ens pretén mostrar són les concepcions del cos i la bellesa al llarg de diferents èpoques i societats, amb una casa, pot ser en una ciutat, una espècie de caseta o cabanya, i per últim un Castell. Amb aquests interpretem els diferents cossos de les diferents societats i èpoques.

GRUP 6: Cada dona un mon
En aquest poster, pot ser hem tirat en falta un poc més de contingut, però la realitat es que s’adequa al que és un poster. Respecte a la seua aportació és molt bona, ja que tratanse d’una mateixa dona i un mateix cos, el concepte d’aquesta variarà en relació al tipus de societat en que es trobe immersa.

GRUP 7: Yo Robot
Els nostres companys han vuigut plasmar en aquest poster, la relació cos-maquina. La idea ens ha agradat molt per que és un tema molt interessant. No obstant això, no han sabut mostrar-nos clarament tot el que volien dir, i no quedaba del tot clar amb la información i elements que ens oferien. Però repetim, que era una idea molt bona.

GRUP 8: Atrapats
Aquest ha sigut un poster que també ens ha agradat molt. La telaraña ha estat molt original, i és una cosa que apareix molt a sovint en la realitat, atrapant-nos com per exemple és el cas de la bellesa. La originalitat del póster, arriba quan eres tu el que deus situar-te en el lloc que creus estar.

GRUP 9: Concepción de los cuerpos
Aquest ens va paréixer poc creatiu, degut al format en que es presentava (un power point). No obstant això, els videos estaven molt bé i adequats al temari que tractaven. Alguns d'ells molt emotius i agradables.

GRUP 10: Dos cuerpos, dos mundos
Pot ser siga aquest un poster molt bo, sols que creguem que probablement, hi havia un excés de text explicatiu, ja que un poster deu resumir en ell mateix tot el que vulguis dir del tema sobre el que has treballat, i per això, aquest aspecte feia que no ens resultara atractiu. Així i tot el concepte estava molt acertat.

GRUP 11: El cuerpo abyecto
El póster de “el cuerpo abyecto”, ha sigut també un dels més destacats. L’espill on et reflexaves va ser molt original ja que era un treball per a que et situares a tu mateixa en un lloc dins del espill. El fet de vore’t reflexat a l’espill t’ajudava en la teua elecció. La teoría del “cuerpo abyecto” baix el nostre punt de vista estava ben explicada, perquè enteniem perfectament el contingut.

GRUP 12: Los problemas del cuerpo vivencial
Aquest ens oferix a simple vista el treball que hi ha darrere d’aquest gran poster, dut a terme pels seus creadors. Ens ha cridat l’atenció la manera en que han elaborat el poster, i com ho han relacionat amb els quatre problemas que redacta A.Frank. Gràcies a aquest poster, hem comprés els 4 problemes del cos vivencial que anomena Frank amb major facilitat.

GRUP 13: Index de Massa Corporal
Pot ser, a aquest poster, li haja faltat una idea més atractiva en quant a presentació. Açò pot ser a que aquest tema va ser un dels ultims que vam tractar en classe. Encara que el tema estava bé, haguera pogut ser un poster més creatiu.

GRUP 14: Violència Simbòlica
Aquest grup, ens ha tractat de mostrar la violencia simbólica, en relació a la diferencia en la indumentaria que utilitzen els esportistes masculins i femenins. Ha sigut una idea que ens ha fet captar la atenció i fixar-nos en el tema. Malgrat que hi havia dos vídeos complementaris, no ens ha aportat cap informació nova sobre aquest, igual no ho hem entés. No obstant això, valorem el treball dels companys verificant tot el que ens ha aportat la informació mostrada en el poster.

GRUP 15: Cànons de Bellesa
En aquest póster podem observar la creativitat amb la que han treballat els nostres companys, convidant a cada persona que analitzava el póster, a agafar un document d’un sobre per a fer una reflexió final. A diferència dels altres pósters, aquest tenia un procés distint, ja que primer observaves el póster i extreies les teues conclusions, i finalment et feien saber la reflexió que havien vuigut provocar amb aquest póster.

GRUP 17: Violència simbólica
Aquest, era el que demanava el professor, un poster. Però era un poster molt pobre en quant a informació. En la nostra opinió, creguem que tenia gran de marge de millora.

GRUP 18: Cuerpo
Aquest poster vivent, ens ha impactat molt. Ens ha agradat per lo atrevit que ha sigut, representant amb el seu propi cos el concepte de “cos”. Hem entés que en un cos poden haver tots els conceptes que s’exposaven.

GRUP 19: Relación cuerpo i sociedad
El tema estava molt bé però l’activitat, va ser poc original, ja que haviem fet la mateixa en clase. Pot ser ens ha aportat, però res nou.

Les aparences enganyen, " Habitus"

Les aparences enganyen, no sempre és el que es veu. Ací tenim unes imatges que recolzen el tan popular, creguem veure una cosa però és una altra ben diferent.

Aquestes altres imatges també ens mostren una cosa que no és, son dibuixos que pareixen que estan en moviment. 

Son conceptes on podem relacionar la frase tan típica "les aparences enganyen", però si anem més enllà aquesta frase també li podem donar un altre sentit, i parle del sentit que pot tindre amb relació amb el "habitus". 

Per a ampliar un poc més, hem venen a la ment, certes pel·lícules vistes, on aquest concepte es pot veure clarament aplicat.

Estem en una societat plena d’estereotips i d’ idees preconcebudes, i ninguns pares deixarien els seus fills al càrreg d’una persona plena de tatuatges i piercings, en canvi, si en una xica dolça i amb bona aparença, pensem en la protagonista de la pel·lícula: “La mano que mece la cuna”. També pensar en el millor cuidador per a una persona impedida (tetraplègic), no seria una persona que no està preparada, que pertany a un mon totalment diferent, com podem veure en la pel·lícula: “Intocable” (pel·lícula basada en fets reals)

Veiem un vídeo on queda reflexat que les aparences ens poden dur a engany. Observem una persona que per ser diferent a nosaltres pensem que es la perseguida i qui realment era la persona perseguida havia passat pel davant nostre sense alçar cap tipus de sospita. Cal fugir dels estereotips, jutjar quan tenim coneixement del que tenim que jutjar.

Cos vivencial, infinitat d'exemples

En les entrades anteriors, he volgut comentar i aportar informació sobre el que vam tractar al Tema 1 del "Cos utilitari", però també m'agradaria fer algun post del que vam veure després, el "Cos vivencial".

Aquest últim ens va oferir molts temes a dialogar. Vist des d'aquesta perspectiva, estudiàvem i segons afirma Arthur W. Frank, que la nostra presencia en el món es bàsicament corporal. Tot allò que pensem, sentim i desitgem, absolutament tot, depèn de la nostra presencia corporal en el mon. Ens feiem una sèrie de preguntes per a tractar el tema: 

-Puc predir de forma fiable com va a funcionar el meu cos?

-Tinc un cos o soc un cos?

-Com afecta la nostra corporeïtat compartida a qui som?

-Què vull i com s'expressa eixe desig en el meu cos, amb el meu cos i a través del meu cos?

I per a donar contestació a aquestes preguntes ens adonàvem que hi havia 4 problemes (o per dir-ho d'altra forma, 4 factors, el quals depenien per a poder comprendre la nostra presència corporal) per a determinar açò que ens plantejàvem. 

-El control

-La relació amb el propi cos

-La relació amb els cossos dels altres

-El desig

I en relació a aquests quatre factors o problemes vam arribar, a la vegada, a  quatre "cossos" diferents:

Cos disciplinat: Situacions on el cos necessita autocontrol, per això té molt a vore amb el problema del "control", el qual citàvem abans

Cos especular: El cos té una imatge, la idealitza i intenta convertir-se en eixa imatge. Es completament visual i estarem  parlant de "aparences"

Cos dominant: Quan el cos està dissociat de sí però unit als altres. Observem sensació de fortalesa, de poder, capacitat dominant dels factors que l'envolten...

Cos comunicatiu: Els humans es comuniquen entre ells a través dels cossos. Els cossos s'uneixen en el tacte, en l'expressió facial, en l'actitud gestual,...

I a continuació tres exemples d'esportistes, la mateixa persona, en els quatre "cossos!

GEMMA MENGUAL

MICHAEL PHELPS

RAFA NADAL

Amb aquests muntatges que he fet m'agradaria demostrar que l'exemple de "Cristiano Ronaldo" que ens va posar el professor a classe no es l'únic, sinò que hi  ha una gran quantitat d'exemples al nostre abast. Jo simplement, he buscat en "Mama Google" imatges d'aquests tres esportistes, i no he tingut ningun problema. Si que he de dir, que en exemple de "Cos dominant", he tingut més dubte, si posava o no un bon exemple, ja que depenent de l'esport (si són de contacte o no) tens més possibilitat d'enfrontament o menys amb els contraris. Així i tot baix el meu punt de vista crec, que les imatges que he posat com a "Cos dominant" es poden acceptar. Són imatges de ràbia, força... Però està clar que en esports com fútbol, rugby, es pot veure amb més claritat.

Espere que vos agrade aquest post i que vos servisca, igual que m'ha servit amí per a tindre les idees més clares.

Xiquets culturistes abans de nàixer

Germans Stroe: Guilianu i Claudiu

Guilianu i Claudin Stroe, de 7 i 5 anys, son dos germans nascuts en Rumania, però residents en Itàlia. Aquestos xiquets segueixen un programa estricte per a mantindre’s en forma i el pare de les criatures s’encarrega de dirigir-los a diari amb el seu entrenament i a motivar-los. Van començar a alçar peces tan sols amb dos anys, i des de eixe dia, baix la supervisió del seu pare, fan flexions, abdominals, alçament de peces i tot tipus d’exercicis per a adquirir musculatura.

Mentre que alguns encara estan veient els Teletubbies, aquestos xiquets tenen altre tipus d’entreteniment totalment diferent, un entreteniment que els pares els han proposat (per no dir obligat) des de ben menuts i aquestos no han pogut triar. Els progenitors, van substituir els jocs, o més bé dit, la sala de jocs, per una sala de musculació i entrenament dur.

Alguns diuen que el pare tenia la inspiració amb Son Goku, dibuix animat que posseïa una força immensa des de menut que sorprenia a tot el mon. Però el pare per a respondre a totes les critiques (que en son moltes) per oferir aquesta educació als seus fills conta que:

“desde que eran niños han venido a verme al gimnasio, así que es lo normal para ellos. No corren ningún peligro, puesto que yo mismo llevo entrenando toda la vida”

Richard Sandrak

Richard Sandrak va nàixer en Ucraïna en 1992. També com els germans Stroe a l'edat de dos anys va començar a entrenar amb les indicacions dels seus pares, Pavel Sandrak, campió mundial d'arts marcials, i Lena Sandrak, competidora d'aeròbic. El propòsit d’aquestos era fer del seu fill un dels hòmens més forts del món. I açò va ser el que va condemnar Richard a romandre aïllat del món, dedicant-se exclusivament als seus entrenaments i a seguir una estricta dieta imposada pel seu pare.
Son Pare va ser el seu entrenador però a causa de discrepàncies amb sa mare (la colpejava) va ser condemnat a presó per 3 anys.

Richard tènia prohibit jugar amb joguets i tindre amics com tots els xiquets normals però des que son pare va caure a la presó les regles van canviar i Sandrak va començar a viure mes com un xiquet normal.

De Richard Sandrak no vaig mostrar-vos més informació, vos deixe aquest video perquè, de veritat, al menys a mi, hem posa els pels de punta de veure la infancia que ha tingut aquest xiquet. Mireu-lo val la pena

Documental de la vida de Richard Sandrak

Veient aquest vídeo se’m plantegen moltíssimes preguntes:

-Per què aquestos pares tenen tanta obsessió per fer que els seus fills siguen els mes forts del mon? Què és el que pensen, per a dur-ho endavant?

- Tenen fills o realment volen formar “ninots de fira” o “ninots de escaparate”? Es denunciable?

-Realment cregueu que estos pares, saben el que es millor per als seus fills?

-Cregueu que el fet de inculcar-li des de ben menut una manera de viure, no “tallen” la propia iniciativa del xiquet?

- Si el xiquet arribara un moment que no poguera practicar (per motiu qualsevol) li afectaria psicològicament?


Hi ha qui considera que el que pateixen aquestos xiquets es EXPLOTACIÓ INFANTIL, però d’altres que no ho fan i opinen totalment el contrari com podem veure así.

Vos convide a opinar sobre aquestes sorprenents històries


Informació extreta :
Con ustedes los hermanos stroe: los niños más fuertes del mundo
Los hermanos stroe de 7 y 5 años heredéros de Son Goku
Richard Sandrak

Metàfora: Cos Màquina

A partir del concepte de “Cos utilitari” que vam tractar a classe en el tema 1, m’agradaria fer un post utilitzant la metàfora “Cos màquina”, ja que m’ha paregut molt interessant i amb molts aspectes a poder comentar.

Al llarg de la història, han destacat esportistes considerats “extraterrestres” per els resultats aconseguits i per el seu nivell de treball. Hui en dia seguim valorant-los; jo diria que encara més; al saber de les possibilitats tecnològiques i del major coneixement de sistemes d’entrenament específic. Actualment, existeixen esportistes que considerem màquines, màquines per els seus resultats, pel seu treball, per la seua qualitat,… per ser esportistes que destaquen molt per damunt dels demés.

En la web online Univision Deportes podem trobar certs comentaris que fan referència al “Cos màquina”, portant com a títol ¿Hombres o máquinas? Atletas con potencia de RoboCop

L’esport ha superat barreres que en el passat eren inimaginables. La especialització en l’entrenament dels atletes, el recolzament de la tecnologia i la dedicació, han aconseguit que molts esportistes més que persones pareguen sers extraordinaris. Homes i dones pareixen màquines de precisió.

Hi ha una sèrie de “Homes màquina” que son l’exemple clar d’aquesta metàfora:

El jamaiquino Usain Bolt, l’home més ràpid del mon. Durant èpoques estava considerat impossible baixar de 10 segons els 100 metres llisos, però aquest atleta en cada pas en carrera fa 8 peus, més que ningun altre velocista i mou les cames amb major velocitat que qualsevol altre. Actualment la marca mundial es de 9’ 58 segons, cosa que mai haguera pensat una llegenda del seu temps, Jesse Owens. En la següent imatge (Bolt i Owens) es poden observar les diferencies que han dut a Bolt a convertir-se en una “màquina” velocista.

Cristiano Ronaldo, actual jugador del Real Madrid CF, considerat uns dels millor jugadors del mon, destacant per la seua velocitat i potencia, el futbolista més complet físicament. Ronaldo es el jugador que te la arrancada més ràpida i que té la major resistència i els majors salts. Però aquest jugador s’ha anat perfeccionant com home màquina, i amb aquesta imatge ho podem comprovar.

També podem descar a atletes com LeBron James en el basquet, Michael Phelps en la natació, Nadia Comaneci en la gimnasia, Rafael Nadal en el tenis, entre altres de diferents esports, per ser extraordinaris esportistes amb resultats increïbles i inimaginables.

Però no podem oblidar-nos d’un concepte tan essencial i clau per la formació d’aquestes màquines de l’esport com ve a ser: la motivació 

La motivació és important en tots els esportistes, eixa motivació ens pot arribar pels èxits (no sense molt de sacrifici) aconseguit per altres esportistes. Estos vídeos ens demostren el que és capaç de suportar una persona. La màquina esportista no sols és el cos, la ment és més fort.

Per a aquesta motivació trobem frases que mostren a la vegada el concepte “cos/màquina” com per exemple:

“Somos máquinas destructoras de paradigmas y de récords pero también creadoras de sueños y de oportunidades...” (Omar Martínez)

“Sólo una persona puede impedirte llegar muy alto y te mira todos los días... desde el espejo” (Desconocido)

Per últim, m’agradaria també comentar que el voler convertir-se en esportistes màquina pot dur, en alguns casos, la aparició de problemes. Aquestos baix el meu punt de vista son el dopatge i l’obsessió, l’obsessió per voler cada vegada més, i per no trobar mai el límit. 

Amb açò us deixe aquesta pregunta per a reflexionar: 

Considerariem la vigorexia com un extrem, com un límit?