Al llarg de la història, han destacat esportistes considerats “extraterrestres” per els resultats aconseguits i per el seu nivell de treball. Hui en dia seguim valorant-los; jo diria que encara més; al saber de les possibilitats tecnològiques i del major coneixement de sistemes d’entrenament específic. Actualment, existeixen esportistes que considerem màquines, màquines per els seus resultats, pel seu treball, per la seua qualitat,… per ser esportistes que destaquen molt per damunt dels demés.
En la web online Univision Deportes podem trobar certs comentaris que fan referència al “Cos màquina”, portant com a títol ¿Hombres o máquinas? Atletas con potencia de RoboCop
L’esport ha superat barreres que en el passat eren inimaginables. La especialització en l’entrenament dels atletes, el recolzament de la tecnologia i la dedicació, han aconseguit que molts esportistes més que persones pareguen sers extraordinaris. Homes i dones pareixen màquines de precisió.
Hi ha una sèrie de “Homes màquina” que son l’exemple clar d’aquesta metàfora:
El jamaiquino Usain Bolt, l’home més ràpid del mon. Durant èpoques estava considerat impossible baixar de 10 segons els 100 metres llisos, però aquest atleta en cada pas en carrera fa 8 peus, més que ningun altre velocista i mou les cames amb major velocitat que qualsevol altre. Actualment la marca mundial es de 9’ 58 segons, cosa que mai haguera pensat una llegenda del seu temps, Jesse Owens. En la següent imatge (Bolt i Owens) es poden observar les diferencies que han dut a Bolt a convertir-se en una “màquina” velocista.
Cristiano Ronaldo, actual jugador del Real Madrid CF, considerat uns dels millor jugadors del mon, destacant per la seua velocitat i potencia, el futbolista més complet físicament. Ronaldo es el jugador que te la arrancada més ràpida i que té la major resistència i els majors salts. Però aquest jugador s’ha anat perfeccionant com home màquina, i amb aquesta imatge ho podem comprovar.
També podem descar a atletes com LeBron James en el basquet, Michael Phelps en la natació, Nadia Comaneci en la gimnasia, Rafael Nadal en el tenis, entre altres de diferents esports, per ser extraordinaris esportistes amb resultats increïbles i inimaginables.
Però no podem oblidar-nos d’un concepte tan essencial i clau per la formació d’aquestes màquines de l’esport com ve a ser: la motivació
La motivació és important en tots els esportistes, eixa motivació ens pot arribar pels èxits (no sense molt de sacrifici) aconseguit per altres esportistes. Estos vídeos ens demostren el que és capaç de suportar una persona. La màquina esportista no sols és el cos, la ment és més fort.
Per a aquesta motivació trobem frases que mostren a la vegada el concepte “cos/màquina” com per exemple:
“Somos máquinas destructoras de paradigmas y de récords pero también creadoras de sueños y de oportunidades...” (Omar Martínez)
“Sólo una persona puede impedirte llegar muy alto y te mira todos los días... desde el espejo” (Desconocido)
Per últim, m’agradaria també comentar que el voler convertir-se en esportistes màquina pot dur, en alguns casos, la aparició de problemes. Aquestos baix el meu punt de vista son el dopatge i l’obsessió, l’obsessió per voler cada vegada més, i per no trobar mai el límit.
Amb açò us deixe aquesta pregunta per a reflexionar:
Considerariem la vigorexia com un extrem, com un límit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada