De tots es sabut que Xina és un dels països que més campions té de gimnàstica artística. Sabem que tot tipus de gimnàstica comporta una disciplina molt ferma, amb molts sacrifici i renuncia a moltes coses (amics, joventut, família, estudis..). Molts temes preocupants envolten als mètodes tan estrictes emprats. Recordem el problema a la selecció espanyola de gimnàstica rítmica (prohibició de menjar, dietes estrictes) i també d'altres gimnàstiques; però mai podria pensar que es puguera arribar tan lluny com els mètodes de l’escola xinesa de gimnàstica artística. Un dia comentant a casa amb els meus pares va eixir el tema dels sacrificis que tenen que fer els esportistes d’elit i del fet que molts d’ells es queden pel camí i es troben, la majoria, sense estudis, amics i quasi sense joventut.
Vaig buscar informació al respecte i al trobar alguns dels vídeos de l’escola xinesa em vaig estremir del que vaig veure, no podia creure el que veia,… com ploraven, com patien, el tracte que els entrenadors els donaven, ….son tan xicotets… i a més els entrenadors se’ls veia convençuts i orgullosos del que feien. On està el límit?
Vos passe alguns vídeos, sens dubte que no vos deixarà indiferents el que aneu a veure. Sols espere que el que reflexen les imatges i el so haja desaparegut de qualsevol pràctica actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada