Guilianu i Claudin Stroe, de 7 i 5 anys, son dos germans nascuts en Rumania, però residents en Itàlia. Aquestos xiquets segueixen un programa estricte per a mantindre’s en forma i el pare de les criatures s’encarrega de dirigir-los a diari amb el seu entrenament i a motivar-los. Van començar a alçar peces tan sols amb dos anys, i des de eixe dia, baix la supervisió del seu pare, fan flexions, abdominals, alçament de peces i tot tipus d’exercicis per a adquirir musculatura.
Mentre que alguns encara estan veient els Teletubbies, aquestos xiquets tenen altre tipus d’entreteniment totalment diferent, un entreteniment que els pares els han proposat (per no dir obligat) des de ben menuts i aquestos no han pogut triar. Els progenitors, van substituir els jocs, o més bé dit, la sala de jocs, per una sala de musculació i entrenament dur.
Alguns diuen que el pare tenia la inspiració amb Son Goku, dibuix animat que posseïa una força immensa des de menut que sorprenia a tot el mon. Però el pare per a respondre a totes les critiques (que en son moltes) per oferir aquesta educació als seus fills conta que:
“desde que eran niños han venido a verme al gimnasio, así que es lo normal para ellos. No corren ningún peligro, puesto que yo mismo llevo entrenando toda la vida”
Richard Sandrak
Richard Sandrak va nàixer en Ucraïna en 1992. També com els germans Stroe a l'edat de dos anys va començar a entrenar amb les indicacions dels seus pares, Pavel Sandrak, campió mundial d'arts marcials, i Lena Sandrak, competidora d'aeròbic. El propòsit d’aquestos era fer del seu fill un dels hòmens més forts del món. I açò va ser el que va condemnar Richard a romandre aïllat del món, dedicant-se exclusivament als seus entrenaments i a seguir una estricta dieta imposada pel seu pare.
Son Pare va ser el seu entrenador però a causa de discrepàncies amb sa mare (la colpejava) va ser condemnat a presó per 3 anys.
Richard tènia prohibit jugar amb joguets i tindre amics com tots els xiquets normals però des que son pare va caure a la presó les regles van canviar i Sandrak va començar a viure mes com un xiquet normal.
De Richard Sandrak no vaig mostrar-vos més informació, vos deixe aquest video perquè, de veritat, al menys a mi, hem posa els pels de punta de veure la infancia que ha tingut aquest xiquet. Mireu-lo val la pena
Documental de la vida de Richard Sandrak
Veient aquest vídeo se’m plantegen moltíssimes preguntes:
-Per què aquestos pares tenen tanta obsessió per fer que els seus fills siguen els mes forts del mon? Què és el que pensen, per a dur-ho endavant?
- Tenen fills o realment volen formar “ninots de fira” o “ninots de escaparate”? Es denunciable?
-Realment cregueu que estos pares, saben el que es millor per als seus fills?
-Cregueu que el fet de inculcar-li des de ben menut una manera de viure, no “tallen” la propia iniciativa del xiquet?
- Si el xiquet arribara un moment que no poguera practicar (per motiu qualsevol) li afectaria psicològicament?
Hi ha qui considera que el que pateixen aquestos xiquets es EXPLOTACIÓ INFANTIL, però d’altres que no ho fan i opinen totalment el contrari com podem veure así.
Vos convide a opinar sobre aquestes sorprenents històries
Informació extreta :
Con ustedes los hermanos stroe: los niños más fuertes del mundo
Los hermanos stroe de 7 y 5 años heredéros de Son Goku
Richard Sandrak
Coneixia aquestos xiquets pero no havia tingut oportunitat de aprofondir en les seues vides. Hem pareix un bon post que posa de manifest fins a quin punt la ideologia del culturisme pot afectar a les vides de les persones i lamentablement a la vida d'aquestos xiquets. No obstant he de dir que encara que no compartixc este estil de vida pel que veig son els propis xiquets els que continuen mantenint els habis i les rutines del culturisme i a simple vista s'els veu feliços.
ResponEliminaImpressionant. NO ho coneixia. Crec que pot ser unn material molt útil.
ResponElimina