Ací vos deixe l'assaig que vaig realitzar sobre una part de "El valor d'educar" de F.Savater. Un llibre que parla de l'escola i l'entorn que l'envolta, responent o, podriem dir, intentant respondre, a la pregunta: QUÈ ÉS EDUCAR?
L’educació és un concepte que avui en dia, podem afirmar que es troba en un escaló “infravalorat”. Dic escaló perquè l’educació es part important de l’escala de la vida. Una vida en que la persona s’ha d’anar formant com a “ser humà” i anar escalant, poc a poc, passant per tots els escalons, un per un, sense poder anar de dos en dos, ni tampoc poder oblidar o abstindre’t d’un i després tornar arrere. El problema, com bé ens indica F. Savater en el seu llibre “El valor de educar”, es que aquest escaló queda menyspreï’t per gran part, i no li donen la importància que realment té. Aquest, es un tema que comporta un gran interès, ja que la majoria estan equivocats, molt equivocats, tenint aquest pensament. Realment l’educació, com ja hem dit, és un escaló més de la vida, igual d’important que un altre o podríem arriscar-nos a dir que, pot ser, el més important, ja que, és el primer escaló i si no puges aquest, si no el superes, mai podràs arribar als escalons més alts.
Hem de dir que el terme educar, hui per hui, deuria de tindre molta més importància, entre altres raons i demés que ja hem dit, per la crisi econòmica per la qual passem, degut a que si no ens eduquem, no tenim coneixements ni intel·ligència necessària per a treballar, ni tampoc, per tant, per a fer millores en la nostra societat. Així no podrem avançar i pot ser anem a pitjor. Per tot açò no podem deixar la costat la raó per la qual ve donat aquest problema, aquesta controvèrsia. Educar podem dir, que es transmetre coneixements de persona a persona, una que ja sap li ensenya a un altra que encara no tenia eixe coneixement. Dit açò la majoria pensa que tot el mon pot educar, cenyint-nos a questa definició aquestos pensen “si tot el mon pot educar, per què fan que siga una professió?” i la resposta es perquè no tot el mon pot ensenyar-ho tot. Per altra banda, es important que comentem també que educar comporta dues ensenyances: l’ensenyança científica i l’ensenyança moral. Front al debat ha de quedar clar, que l’educació complementa aquestes dues, una sense l’altra no seria educació, la combinació d’aquestes porta a una educació adequada i completa. Aquesta afirmació també ens verifica que la instrucció va lligada a l’educació, ja que per molts coneixements científics que tingues, sense una educació social i cultural es impossible aprofitar i fer servir els teus coneixements. Per últim no podem oblidar-nos d’un factor clau que afecta a l’educació: el temps. Una característica que està molt relacionada. Som conscients que anem a morir, que el temps passa i per això agafem d’un altra manera la nostra vida, el nostre progrés com a persones, la nostra educació.
Després de totes aquestes reflexions, concluim que hem d’acceptar els problemes com un desafiament, amb treball, esforç i educació, obtindrem la recompensa i podrem acabar amb aquesta mala concepció sobre el terme. L’educació consisteix en ensenyar a aprendre, de manera que després puguen aspirar a crear coneixements superiors, o com diria Jaime Balmes “el arte de enseñar a aprender consiste en formar fábricas y no almacenes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada