dijous, 5 de juny de 2014

AUTOAVALUACIÓ FINAL

El quatrimestre s’ha acabat, i amb ell les classes d’aquesta assignatura. Una assignatura que, per a mi, ha sigut totalment diferent a qualsevol altra cursada, més llamativa i innovadora, i sobretot amb moltíssima més llibertat en tots els aspectes. Ha sigut la primera en la meua vida acadèmica en la qual, el professor ens proposava coses, però podríem dir que mai ens deia, COM ho havíem de fer, això era feina nostra, tot estava permés. Crec que ha sigut el més valorat de l’assignatura. Gràcies a aquesta peculiaritat pense que he aprés moltíssimes coses. En aquesta assignatura he tingut l’oportunitat treballar deforma variada; amb la gent habitual, amb altra gent que abans no coneixia, de manera individual, de distintes formes, algunes millors i altres pitjors, però totes estic segura que seran útils per a un futur. He intentat donar el màxim de mi, en tots els treballs, i també he intentat aprendre dels meus companys en cadascuna de les tasques que se’ns presentaven, exprimint tot el suc que es podia traure.

En primer lloc m’agradaria parlar del principi d’aquesta assignatura. Quan vam començar, ningú s’havia com anava la dinàmica, i la primera cosa que ens vam sorprendre, va ser la forma en que ens va rebre el professor, cosa impensable en la Universitat. Un per un, ens va donar la mà al entrar a classe, impressionant! A partir d’ací vam saber que aquesta assignatura seria ÚNICA.

He de reconèixer que al començament de les classes, anava més perduda que “Wally” en les seues aventures. No sabia per on començar ni tampoc com realitzar el meu seguiment. La idea del blog en un principi ens va parèixer correcta, però en realitat no sabíem el que anava a significar per a nosaltres. El fet de crear la Comunitat Edmov, va anar formant poc a poc, un grup d’estudiants més unit, amb més coses de les que parlar, amb un grup de “Whatsapp”, i amb uns comentaris com “Xics passeu-se pel meu blog” que van començar de “risa” i cada vegada anaven sent més reals i més seriosos.

Voldria donar les gràcies per permitir-nos fer les coses d’aquesta manera, fer el nostre seguiment, i no enfrontar-nos al “temido” exàmen de final de curs (la majoria de vegades tipus test), que, baix el meu punt de vista, és un recurs fàcil (per als professors) i poc eficaç (per als alumnes). Aquesta forma de progrés en l’assignatura ens ha permés disfrutar d’ella i sobretot aprendre, d’una manera dinàmica, i adquirint coneixements que, de segur, ens acompanyaran tota la vida.

Per últim, seria bo comentar el meu progrés i amb açò justificar la meua autoqualificació. He de reconèixer en primer lloc, que no m’agrada dir algo, de lo qual no estiga totalment segura de que es cert, per això al principi no tenia molta confiança i per tant tampoc ànims de posar-me a escriure algo totalment propi. Al començament sols feia que mirar la Comunitat Edmov, mirar els blogs dels meus companys, i no avançava... Però quan parlava amb algun company, m’explicava com va començar, i me donava idees,... i a partir d’ací, amb aquesta ajuda i el seguiment de cadascuna de les classes de l’assignatura amb l’amplitud i varietat de temes que es tractaven, se me van començar a ocórrer coses i temes de que parlar. Poc a poc vaig anar motivant-me amb la tasca, fins al punt, de gaudir al màxim fent cadascuna de les entrades, i adquirint coneixements cada vegada amb la búsqueda d’aquestes. Vaig tardar en alçar el vol, però quan ho vaig fer cadascun dels països que visitava m’agradaven cada vegada més. Tan sols es tractava de “dejarse llevar”.

Per tot açò, puc afirmar que estic totalment satisfeta de la meua feina, i dels resultats. Acabe les classes d’aquesta assignatura molt feliç de “saber volar” i amb el sentiment de que mai ho deixaré de fer.

Reconec que cada persona té uns criteris d’avaluació, aquestos son els meus.

La meua autoqualificació es entre un Notable (8) o un Excel·lent (9)

dijous, 22 de maig de 2014

El prinicpi de Responsabilitat

Fa referència a les conseqüències i obligacions que deriven de les accions personals, professionals i socials dels docents. El professorat reconeix la vulnerabilitat de l'alumne i per tant assumix que ha de cuidar eixa debilitat i regular el seu poder d'actuació. L'ètica d'atenció consistix a elevar a categoria moral valors com l'atenció, el respecte i el manteniment de la dignitat humana. Esta ètica sorgix de la interacció, l'efecte i l'empatia que es produïx en les professions assistencials.

El desenvolupament d'aquest principi en ensenyança ha sigut influït per el treball feminista, situant l'amor, l'afecte i la preocupació en el centre d'interès. "Enseñar és un treball d'amor". No obstant això, el professorat també pot ser vulnerable quan les exigències i les condicions de treball li dificulten oferir l'atenció i l'atenció emocional.

- Devís Devís, J. y Pérez Samaniego, V. (2009). La ética profesional en la formación del profesorado de Educación Física, en Martínez Álvarez, L. y Gómez, R. (Eds.): La educación física y el deporte en edad escolar. Un giro reflexivo.Buenos Aires (Argentina): Miño Dávila (pp. 105-123)

Ací tenim un article on el psicòleg José Manuel Bezanilla i la psicòloga Maria Amparo Miranda, parlen de les implicacions i responsabilitats étiques y socials que té un docent en l'actualitat al notre pais.

"Ser docente" Responsabilidad ética y social

També un vídeo de frases (algunes molt encertades) que defineixen el valor de responsabilitat de forma més general, aplicables de igual manera a un docent:



Per altra banda ací tenim un altre molt interesant, que val la pena si volem saber-ne més sobre la responsabilitat en l'educació.

Una frase d'aquesta educadora, que més que a la responsabilitat per part del professor, fa referencia, a la importancia de la responsabilitat en la formació d'una persona com a individuo i la llavor dels pares per a educar-la. Es pot observar la cooperació i el treball comú que fa l'escola i els pares.

"La responsabilitat s'ha d'educar, no es fa amb la maduració", diu l' educadora Clara Darder


Video: Famílies i escola. Educació de la responsabilitat i la llibertat



dimarts, 20 de maig de 2014

Mesomorfisme

Mesomorfisme com exercici físic obsessiu: vigorexia

Com ja he comentat a l’entrada de l'ideologia de culte a la primessa, en la societat actual existeix una preocupació pel culte al cos, arribant en alguns casos a ser obsessiva.

Aquest és un problema que afecta a homes i dones, els homes busquen una imatge de potencia i força (mesomorf) i les dones busquen un cos prim i defin it (ectomorf).

El fet de no “veure’s be” afecta a l’autoestima i moltes vegades desencadena en una obsessió per aconseguir un cos perfecte que el mitjans de comunicació ens mostra.

La publicitat, les revistes, la televisió marquen uns canons de cos perfecte que influeixen en la majoria de vides, aquesta ideologia (culte al cos) és, per tant, una de les més actuals en aquesta societat.

En unes entrades anteriors vaig tractar la primesa com culte al cos, en aquesta vull presentar el mesomorfisme com el somni de moltes persones.


Què és el mesomorfisme?

Ideologia de culte al cos, a la musculatura.


Què és cos mesomorf?





Al voltant de 1940, William Sheldon va establir una divisió en tres categories dels tipus de cosos humans, atenent a la seua capacitat d’acumular greix i sintetitzar múscul. Estes tres categories son Ectomorf, Mesomorf i Endomorf.

Ectomorf. Els individus que pertanyen a este tipus somàtic solen ser prims, d’estructura òsea prima i tenen dificultats per a guanyar pes. El seu metabolisme és accelerat

Mesomorf. Els mesomorfs tendeixen a ser musculosos i atlètics per natura. Guanyen músculs amb facilitat i és el tipus somàtic ideal per al culturisme.

Endomorf. Els individus endomorfs tenen tendència al sobrepès: acumulen greix amb facilitat. En quan a la relació amb el culturisme açò es tradueix en que tenen que vigilar molt més la seua dieta i realitzar una major quantitat de treball aeròbic per a mantenir-se baix en greix.


Mesomorfisme com exercici físic obsessiu: vigorexia

Vigorexia també a’anomena dismorfia muscular, un trastorn que es caracteritza per la preocupació obsessiva pel físic i la distorsió de l’esquema corporal.
Aquets desordre emocional o nerviós, és més freqüent en el home que en la dona. La vigorexia fa que qui la pateix percibeix les seues característiques físiques de manera distorsionada.
Les persones que pateixen este transtorn veuen primes i dèbils i realitzen tot tipus d’activitats per a poder aconseguir la musculatura desitjada.






Músculs a l’extrem:
és un documental on es veu del que es capaç una persona per tenir un cos molt musculat




Al buscar informació sobre el tema he trobat que no sols es prenen productes químics per potenciar i accelerar la formació del múscul, sinó que també arriben fins i tot a fer-se cirugia plàstica.

Implantes de bíceps


dilluns, 19 de maig de 2014

Igualitarisme en l'esport

Igualitarisme és una ideologia que sosté que totes les persones deuen ser tractades com iguals i que tenen els mateixos drets, oportunitats o resultats. Consisteix, per tant en considerar a cada ser humà com igual, sense importar la seua raça, religió, sexe, orientació sexual, etc. Altre significat d’igualitarisme es reconèixer les diferencies que existeixen en l’altre sense discriminar-lo per elles.

A l’esport sempre han existit grans discriminacions sexistes, l’esport masculí està més considerat que el femení, a les classes d’EF fa uns anys va començar la lluita contra la falta d’igualtat entre xiquets i xiquetes. Però en l’esport no arriba estes intencions. Em pareix injust el que li va ocórrer a una xiqueta de Novelda (Alacant).

Article: El País
“Una futbolista de 14 años llega a lo más alto... y no le dejan jugar"

Por: EL PAÍS | 05 de junio de 2012

Por Iria Villar
"A sus 14 años, Blanca Ortiz acaba de vivir su fin de semana más triste y emotivo como deportista. Esta chica de Novelda (Alicante) lleva jugando ocho años al fútbol sala con 11 chicos de su edad con los que, además va a la misma clase en el colegio. En la Comunidad Valenciana no existe liga femenina hasta la categoría cadete, razón por la que Blanca es la única niña del equipo infantil de Santa María Magdalena Bateig, un equipo modesto que se clasificó por primera vez para disputar el campeonato de España de fútbol sala el pasado fin de semana. La Federación Española de Fútbol (RFEF) ha vetado su participación.
Contra todo pronóstico, el conjunto de Novelda fue ganando la liga regional, la provincial y la autonómica, todo ello con la presencia de Blanca, capitana del equipo y pieza fundamental del Santa María. La Federación Valenciana permite los equipos mixtos hasta cadete porque no existe una competición femenina para esa edad. Los problemas llegaron con la clasificación para el campeonato nacional, lo que debería ser un premio para los chicos de Novelda, se ha convertido en un trago amargo para Blanca y sus compañeros, ya que la RFEF, recurriendo al reglamento, alega que este campeonato es masculino por lo que Blanca no puede participar, ya que le correspondería hacerlo en el femenino"


Ací tambe tenim un conte d’ història pareguda però amb un altre final:
Iris, la niña futbolista



ALGUNES PEL·LÍCULES QUE TRACTEN EL TEMA IGUALITARISME: 

BILLY ELLIOT, és una pel·lícula que em va agradar molt, mostra els problemes que comporta la intolerància, el No igualitarisme de la societat. Tracta de la història d'un xiquet d'11 anys fill d'un miner, a qui li canvia la vida completament quan un dia interromp la classe de ballet durant la seva classe diària de boxa. Molt aviat es trobarà immers en el ballet, demostrant un talent mai vist i lluitant per un somni que canvia la vida de tots els que estan al seu voltant.


QUIERO SER COMO BECKAM. Els pares d’una xica india volen que siga una convencional xica india, però ella sols vol jugar al fútbol com David Beckham. Un dia, una xica de la seua edat, la convida a unir-se a l’equip de fútbol femení local. Els seus pares no entenen per què juga al fútbol i no vol de estudiar dret i aprendre a cuinar,


Existeix una pel·lícula, “SHE’S THE MAN”. on una xica es fa passar pel seu germà que se’n va de viatge per a entrar a una universitat d’homes a jugar a futbol.









diumenge, 18 de maig de 2014

Conseqüències culte a la primesa


“Esta plaga de la búsqueda de la perfección tiene distintas formas de manifestarse y algunas de ellas difieren notablemente entre sí. Hay trastornos de tipo alimentario como la Anorexia y la Bulimia nerviosas, que vienen de la mano de la denominada "cultura de la delgadez". Otra como la Vigorexia es una obsesión en torno al culto del músculo. La dismorfia corporal conlleva una obsesión reiterada por alguna parte del cuerpo, aunque no exista ningún defecto.”


ARTICLES , VIDEOS INTERESANTS:

Vídeo de Isabelle Caro modelo que patia anorèxia que es va fer famosa per fer publicitat exhibint el seu cos malat d’anorèxia en contra d’esta malaltia.

Isabelle Caro, fallece la modelo anorèxica


Article: Isabelle Caro

Muere la mujer que simbolizó la anorexia más feroz


Video de anorexia extrema, Valeria Levitin:

Extreme Anorexic Speaks Out About the Eating Disorder


Article que ens parla dels perills dels excesos del culte al cos:

Los excesos en la cultura del culto al cuerpo, un peligro para os jóvenes


Llibre:
“CHICAS ALAMBRE”: Llibre que tracta la vida de tres xiques malaltes d’anorèxia extrema, d'ahí el seu nom “alambre”.

He llegit resums i opinions del llibre, son tres històries molt dures que sols llegint unes poques paraules ja et fan estremir, de segur que la seua lectura et fan veure la vida d’una altra manera.














Cal tenir clar quins son els límits, que cos prim no és el mateix que cos sa, que la primesa no és sinònim de bellesa , que no val ” tot” per aconseguir un cos esvelt, que no ens tenim que creure tot el que ens diu la publicitat, que no som esclaus del nostre cos i que és molt millor que ens valorem pel que som, no pel que aparentem ser.

divendres, 16 de maig de 2014

Ideologia: Culte a la primessa


Com a experta en el meu "Grup puzzle", de la ideologia de culte a la primesa m'agradaria compartir-vos un resum molt gràfic de la meua investigació sobre aquesta. 

En primer lloc hem va agradar molt aquest esquema, on reflexa clarament tot el que envolta a aquest pensament.




Existeix una forta obsessió per uns patrons de bellesa i estar prim/a
és uns d’ells. Este culte a la primesa afecta primordialment als adolescent (sobretot xiques) però és extensiu a totes les edats i a tots els nivells socioculturals de la societat.
El cos es considerat com un escaparate, importa l’apariència sobre l’interior. Aquesta visió de cos escaparate està fomentat pels mitjans de comunicación, publicitat que bombardegen amb fermesa a la societat creant uns estereotips on l’estar prim/a és un dels canons de bellesa.
El cos s’idolatra, es vol tenir un cos prim que significa estar sa, esvelt , a la moda i totalment acceptat per la nostra societat. Però eixe culte si es porta a l’extrem comporta uns trastorns provocant malalties com l’anorèxia, bulímia… Estos trastorns de la conducta alimentaria s’han convertit en un greu problema amb greus conseqüències. Cada vegada hi ha major incidència d’estos trastorns amb relació a la imatge corporal associats a l’adolescència.

El culte al cos va unit de manera directa a tres branques que el sostenen: la dieta, d’exercicis físic (gimnàs) i en alguns casos la cirurgia.
Per a representar açò he elaborat un "Triangle al culte de la primessa"



dimecres, 14 de maig de 2014

Díptic: Educatiu i NO educatiu

Aquesta activitat va ser un encert, totalment. M'agradaria comentar, ja que estem, que activitats com estes, són les que en realitat ens fan aprendre. Fer aquesta activitat ens ha servit per a entendre de bona manera les diferencies entre lo educatiu i no educatiu. Comparant amb un examen tradicional de la universitat (tipus test), en el que teu estudies, ho "vomites" i al cap dels dies no recordes res, açò son el tipus de treballs que hauriem de fer, i que en realitat son els que ens aporten alguna cosa nova, que permaneixera de segur en els nostre coneixements.

Ací vos deixe el díptic que vam fer jo i el meu company David González. En un primer moment, he de dir, que no ens va eixir massa bé. Mentre el feiem pensavem que ho estavem fent molt bé, però al arribar a classe i comentar els díptics amb altres parelles, ens vam adonar que li faltava molt per millorar. Entre tots vam fer que els nostres díptics estagueren el millor possible. 

Aquest va ser el resultat: