Mesomorfisme

Mesomorfisme com exercici físic obsessiu: vigorexia

Com ja he comentat a l’entrada de l'ideologia de culte a la primessa, en la societat actual existeix una preocupació pel culte al cos, arribant en alguns casos a ser obsessiva.

Aquest és un problema que afecta a homes i dones, els homes busquen una imatge de potencia i força (mesomorf) i les dones busquen un cos prim i defin it (ectomorf).

El fet de no “veure’s be” afecta a l’autoestima i moltes vegades desencadena en una obsessió per aconseguir un cos perfecte que el mitjans de comunicació ens mostra.

La publicitat, les revistes, la televisió marquen uns canons de cos perfecte que influeixen en la majoria de vides, aquesta ideologia (culte al cos) és, per tant, una de les més actuals en aquesta societat.

En unes entrades anteriors vaig tractar la primesa com culte al cos, en aquesta vull presentar el mesomorfisme com el somni de moltes persones.


Què és el mesomorfisme?

Ideologia de culte al cos, a la musculatura.


Què és cos mesomorf?

Al voltant de 1940, William Sheldon va establir una divisió en tres categories dels tipus de cosos humans, atenent a la seua capacitat d’acumular greix i sintetitzar múscul. Estes tres categories son Ectomorf, Mesomorf i Endomorf.

Ectomorf. Els individus que pertanyen a este tipus somàtic solen ser prims, d’estructura òsea prima i tenen dificultats per a guanyar pes. El seu metabolisme és accelerat

Mesomorf. Els mesomorfs tendeixen a ser musculosos i atlètics per natura. Guanyen músculs amb facilitat i és el tipus somàtic ideal per al culturisme.

Endomorf. Els individus endomorfs tenen tendència al sobrepès: acumulen greix amb facilitat. En quan a la relació amb el culturisme açò es tradueix en que tenen que vigilar molt més la seua dieta i realitzar una major quantitat de treball aeròbic per a mantenir-se baix en greix.


Mesomorfisme com exercici físic obsessiu: vigorexia

Vigorexia també a’anomena dismorfia muscular, un trastorn que es caracteritza per la preocupació obsessiva pel físic i la distorsió de l’esquema corporal.
Aquets desordre emocional o nerviós, és més freqüent en el home que en la dona. La vigorexia fa que qui la pateix percibeix les seues característiques físiques de manera distorsionada.
Les persones que pateixen este transtorn veuen primes i dèbils i realitzen tot tipus d’activitats per a poder aconseguir la musculatura desitjada.






Músculs a l’extrem:
és un documental on es veu del que es capaç una persona per tenir un cos molt musculat

Al buscar informació sobre el tema he trobat que no sols es prenen productes químics per potenciar i accelerar la formació del múscul, sinó que també arriben fins i tot a fer-se cirugia plàstica.

 Implantes de bíceps

Igualitarisme en l'esport

Igualitarisme és una ideologia que sosté que totes les persones deuen ser tractades com iguals i que tenen els mateixos drets, oportunitats o resultats. Consisteix, per tant en considerar a cada ser humà com igual, sense importar la seua raça, religió, sexe, orientació sexual, etc. Altre significat d’igualitarisme es reconèixer les diferencies que existeixen en l’altre sense discriminar-lo per elles.

A l’esport sempre han existit grans discriminacions sexistes, l’esport masculí està més considerat que el femení, a les classes d’EF fa uns anys va començar la lluita contra la falta d’igualtat entre xiquets i xiquetes. Però en l’esport no arriba estes intencions. Em pareix injust el que li va ocórrer a una xiqueta de Novelda (Alacant).

Article: El País
“Una futbolista de 14 años llega a lo más alto... y no le dejan jugar"

Por: EL PAÍS | 05 de junio de 2012

Por Iria Villar
"A sus 14 años, Blanca Ortiz acaba de vivir su fin de semana más triste y emotivo como deportista. Esta chica de Novelda (Alicante) lleva jugando ocho años al fútbol sala con 11 chicos de su edad con los que, además va a la misma clase en el colegio. En la Comunidad Valenciana no existe liga femenina hasta la categoría cadete, razón por la que Blanca es la única niña del equipo infantil de Santa María Magdalena Bateig, un equipo modesto que se clasificó por primera vez para disputar el campeonato de España de fútbol sala el pasado fin de semana. La Federación Española de Fútbol (RFEF) ha vetado su participación.
Contra todo pronóstico, el conjunto de Novelda fue ganando la liga regional, la provincial y la autonómica, todo ello con la presencia de Blanca, capitana del equipo y pieza fundamental del Santa María. La Federación Valenciana permite los equipos mixtos hasta cadete porque no existe una competición femenina para esa edad. Los problemas llegaron con la clasificación para el campeonato nacional, lo que debería ser un premio para los chicos de Novelda, se ha convertido en un trago amargo para Blanca y sus compañeros, ya que la RFEF, recurriendo al reglamento, alega que este campeonato es masculino por lo que Blanca no puede participar, ya que le correspondería hacerlo en el femenino"


Ací tambe tenim un conte d’ història pareguda però amb un altre final:
Iris, la niña futbolista



ALGUNES PEL·LÍCULES QUE TRACTEN EL TEMA IGUALITARISME: 

BILLY ELLIOT, és una pel·lícula que em va agradar molt, mostra els problemes que comporta la intolerància, el No igualitarisme de la societat. Tracta de la història d'un xiquet d'11 anys fill d'un miner, a qui li canvia la vida completament quan un dia interromp la classe de ballet durant la seva classe diària de boxa. Molt aviat es trobarà immers en el ballet, demostrant un talent mai vist i lluitant per un somni que canvia la vida de tots els que estan al seu voltant.


QUIERO SER COMO BECKAM. Els pares d’una xica india volen que siga una convencional xica india, però ella sols vol jugar al fútbol com David Beckham. Un dia, una xica de la seua edat, la convida a unir-se a l’equip de fútbol femení local. Els seus pares no entenen per què juga al fútbol i no vol de estudiar dret i aprendre a cuinar,


Existeix una pel·lícula, “SHE’S THE MAN”. on una xica es fa passar pel seu germà que se’n va de viatge per a entrar a una universitat d’homes a jugar a futbol.

Conseqüències culte a la primesa

"La nueva epidemia del culto al cuerpo: Anorexia, Vigorexia, Bulimia y otros trastornos. Prevención desde la familia y la escuela".

“Esta plaga de la búsqueda de la perfección tiene distintas formas de manifestarse y algunas de ellas difieren notablemente entre sí. Hay trastornos de tipo alimentario como la Anorexia y la Bulimia nerviosas, que vienen de la mano de la denominada "cultura de la delgadez". Otra como la Vigorexia es una obsesión en torno al culto del músculo. La dismorfia corporal conlleva una obsesión reiterada por alguna parte del cuerpo, aunque no exista ningún defecto.”


ARTICLES , VIDEOS INTERESANTS:

Vídeo de Isabelle Caro modelo que patia anorèxia que es va fer famosa per fer publicitat exhibint el seu cos malat d’anorèxia en contra d’esta malaltia.

Isabelle Caro, fallece la modelo anorèxica


Article: Isabelle Caro

Muere la mujer que simbolizó la anorexia más feroz


Video de anorexia extrema, Valeria Levitin:

Extreme Anorexic Speaks Out About the Eating Disorder


Article que ens parla dels perills dels excesos del culte al cos:

Los excesos en la cultura del culto al cuerpo, un peligro para os jóvenes


Llibre:
“CHICAS ALAMBRE”: Llibre que tracta la vida de tres xiques malaltes d’anorèxia extrema, d'ahí el seu nom “alambre”.

He llegit resums i opinions del llibre, son tres històries molt dures que sols llegint unes poques paraules ja et fan estremir, de segur que la seua lectura et fan veure la vida d’una altra manera.

Cal tenir clar quins son els límits, que cos prim no és el mateix que cos sa, que la primesa no és sinònim de bellesa , que no val ” tot” per aconseguir un cos esvelt, que no ens tenim que creure tot el que ens diu la publicitat, que no som esclaus del nostre cos i que és molt millor que ens valorem pel que som, no pel que aparentem ser.

Ideologia: Culte a la primessa

Com a experta en el meu "Grup puzzle", de la ideologia de culte a la primesa m'agradaria compartir-vos un resum molt gràfic de la meua investigació sobre aquesta. 

En primer lloc hem va agradar molt aquest esquema, on reflexa clarament tot el que envolta a aquest pensament.

Existeix una forta obsessió per uns patrons de bellesa i estar prim/a
és uns d’ells. Este culte a la primesa afecta primordialment als adolescent (sobretot xiques) però és extensiu a totes les edats i a tots els nivells socioculturals de la societat.
El cos es considerat com un escaparate, importa l’apariència sobre l’interior. Aquesta visió de cos escaparate està fomentat pels mitjans de comunicación, publicitat que bombardegen amb fermesa a la societat creant uns estereotips on l’estar prim/a és un dels canons de bellesa.
El cos s’idolatra, es vol tenir un cos prim que significa estar sa, esvelt , a la moda i totalment acceptat per la nostra societat. Però eixe culte si es porta a l’extrem comporta uns trastorns provocant malalties com l’anorèxia, bulímia… Estos trastorns de la conducta alimentaria s’han convertit en un greu problema amb greus conseqüències. Cada vegada hi ha major incidència d’estos trastorns amb relació a la imatge corporal associats a l’adolescència.

El culte al cos va unit de manera directa a tres branques que el sostenen: la dieta, d’exercicis físic (gimnàs) i en alguns casos la cirurgia.
Per a representar açò he elaborat un "Triangle al culte de la primessa"