L’educació és un tema que sempre està d’actualitat i curiosament mai es té una bona concepció d’ella.Mafalda va debutar com a tira “Mafalda” a la revista “Primera Plana” en 1964. El seu creador Joaquín Salvador, Quino.
La protagonista del còmic és Mafalda, una xiqueta de sis anys, una personeta molt especial. Es preocupa, en excés, per tot el que passa al seu voltant i per tot arreu del món. No entén que els adults porten el país tan mal i que no intenten posar solucions.
Quino reflexiona a través d’ella del seu entorn, de la situació del món i de les persones que l’habitem. Òbviament l’educació és un dels temes més tractat.La crítica de Mafalda al sistema i al model educatiu del seu temps no és molt diferent a l’actual, les seues vinyetes es poden aplicar, perfectament al nostre sistema en molts aspectes.
El model d’educació de Mafalda correspon a un nou model tradicional contra la que ella protesta. Un model autoritari, un aprenentatge mecànic i tancat. L’estudiant és un espectador que escolta, rep informació,…on no hi ha lloc per a la reflexió, ni creativitat, l’investigació,…
Existeixen moltes tires de vinyetes de Mafalda, ens fan riure i al mateix temps pensar en que allò que reivindica ho podem fer nosaltres també.
Què bo rellegir a Mafalda! Fa vora 50 anys i, encara, la primera tira és absolutament vigent.
ResponEliminaA ma mare li agrada molt Mafalda, i com a educadora que és, des de que més menudes, a la meua germana i a mi ens mostrava algunes vinyetes per a que les llegirem. Igual al principi no ho enteníem, però ens hem fet majors i ara ja tenen més sentit. Quan parlem d'educació sempre recorde a Mafalda.
ResponEliminaA mí, también me encanta Mafalda y también pienso que "por desgracia" está totalmente vigente. Y digo por desgracia, por qué es una pena que después de tantos años la cosa educativa haya cambiado tan poco. Te dejo un enlace a una tesis doctoral sobre Mafalda y la educacion.
ResponElimina