Una pel·lícula que ensenya

Com ja hem comentat, a aquest tema parlàvem dels tipus de docents, tres: que podíem resumir en el pràctic-reflexiu (Visió humanista de la Educació, on es té en compte els resultats i els processos) el tècnic (fondament científic de la seua tasca, separa el mitjos dels fins en l’educació) i l’intel·lectual (noció crítica, opinió ideològic de l’educació) .


 Vaig pensar en una pel·lícula que recordava de feia uns anys on un professor molt especial donava classes d’una manera molt especial. Puc identificar l’ensenyança d’aquell professor con un docent pràctic-reflexiu.

Eixa pel·lícula em va fer valorar un sistema d’ensenyança que jo no coneixia, a més el vaig valorar més per que s’aplicava en una època molt tancada i estricta, però això si valoraven molt a eixe professor. Crec recordar que va ser la primera vegada que veia els efectes del franquísme en la societat, en el dia a dia d’un poble xicotet i a partir d’ahí vaig fer més preguntes sobre el tema. Aquella pel·lícula va ser “La lengua de las mariposas”.

La pel·lícula ens conta la relació d’un xiquet, Moncho i el seu professor. Moncho tenia por d’anar a l’escola, pensava que li pegarien com ho feien de sempre però va descobrir tot un món ple de coses curioses, el seu professor no era com els de l’època. Es va establir una bonica relació entre el xiquet i el seu professor. En la pel·lícula es defèn la llibertat d’expressió, la importància de l’experiència com a mitja d’adquisició de coneixements i el fet que eixos coneixements ajuden a la formació de l’alumne.